«Les infermeres no tan sols cuidem. També salvem vides», afirma Alexandra García. Té 24 anys i treballa al bloc quirúrgic de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa de la Fundació Althaia.

Especialitzada en anestèsia i reanimació, ha hagut d'atendre pacients de Covid crítics i semicrítics. «S'han viscut moments molt durs, també a l'hora de gestionar emocionalment tot el que passava». Destaca que els moments d'esgotament físic i mental han sigut el més negatiu de tota la situació viscuda. «Jo mateixa he tingut fins i tot malsons i la sensació d'estar en un bucle» del qual no podia sortir. «Arribaves un dia a fer el teu torn i hi havia més malalts que no pas l'anterior. T'havies d'adaptar molt ràpid a la situació» en torns llargs de fins a 12 hores al dia o a la nit. Abans hauria dit que no em veuria capaç de fer-ho. Hem donat el màxim i ningú no s'ha guardat res».

Destaca que també hi ha la part positiva: «la compa-nyonia, la valentia, la decisió de companyes i companys. Hem fet equip i pinya». Segons explica, han comptat amb l'ajuda i el suport de molts professionals que feia temps que no es dedicaven a la infermeria, i destaca que «moltes companyes van renunciar a veure fills, parelles o pares, i van aïllar-se per evitar contagis. Això té un valor molt important i ha d'ajudar a fer que la professió sigui més reconeguda tant socialment i com professionalment».

Per a García, ja des que estudiava les infermeres «mai no han estat prou reconegudes com es mereixen, tot i que demana molt esforç i dedicació». Comenta que la Covid-19 pot ser un punt d'inflexió perquè aquesta situació canviï, «perquè penso que és una professió tan important com la de metge. Des de sempre hi ha la percepció que el metge és qui cura, i les infermeres passem més desapercebudes en tot el circuit, tot i que és la que passa més temps amb el malalt». Afirma que «el metge fa la seva feina, i jo faig la meva» i no ha de tenir pas menys valor.

García destaca que els governs han de ser a primera línia per canviar aquesta visió. «També els mateixos professionals», i d'aquesta forma entre tots posar la professió de la infermeria al lloc que veritablement li correspon. García remarca «l'esforç i la dedicació que hem demostrat davant aquesta situació».