«Entrava a les habitacions amb el millor somriure encara que els pacients només veien màscares, pantalles o ulleres entelades. Tot i així intentàvem transmetre calidesa, empatia i estimació». És el relat de Mireia Blanco, lleidatana de 27 anys i estudiant d'últim curs d'Infermeria a la FUB-UManresa, que treballa a l'Hospital de Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia. Ha estat al bloc quirúrgic, que en el seu dia es va condicionar per acollir malalts de Covid.
Explica que en els moments de màxima pressió «no sabies què podia passar l'endemà. Però aquest treball ens ensenya moltíssimes coses i sobretot la humanitat. També et deixa marques a la cara quan ens traiem les mascaretes, però aquestes marxen. D'altres tardaran més, com el patiment, córrer passadís amunt i avall. També es curaran».
Comenta que la situació ha sigut difícil de gestionar emocionalment. «Arribava a casa i pensava que la Covid m'estava fent diferent. Estava enfadada i contestava malament. Ara estic més bé. Fa canviar els valors. Ningú ens ha preparat per viure una pandèmia». Relata que, si ha sigut dur per als professionals, també ho ha estat per als pacients, que molts cops necessitaven que «estiguéssim una estona al seu costat». Blanco era auxiliar d'infermeria i va fer el grau per, a més a més de cuidar, curar.
