Noèlia Capdevila treballa a la residència Sant Francesc de Santpedor. El treball a les residències de gent gran ha sigut especialment dur. Si a això s'hi afegeix que «una infermera d'una residència no té el suport del metge com hi pot haver en un hospital», això fa que en el dia a dia hagin de ser més autònomes. «Ens hem d'espavilar amb menys recursos», conclou Capdevila, amb els avantatges i els inconvenients que això pot suposar.

Relata que la pandèmia ha sigut molt dura. Els equips de protecció o els protocols a seguir van arribar més tard que als centres sanitaris, i també perquè de cop i volta els residents es van quedar sense poder tenir contacte físic amb la família. «Aquesta ha sigut la part més difícil», relata Capdevila, «tant per als residents com per a les seves famílies». En aquest cas les noves tecnologies van suposar un ajut que es va acabar convertint en imprescindible.

Capdevila considera que molt sovint es té la tasca de les professionals d'una residència «com una infermeria de segona classe, però fins i tot els estudiants que venen a fer pràctiques ens diuen que som més autònomes, i és perquè ens hem d'espavilar perquè tenim menys recursos» que als hospitals o als centres sanitaris. També considera que una residència té un component més social que no pas sanitari.