Fa uns dies aquest diari recollia els problemes dels navarclins perquè els límits territorials fixats en el desconfinament es manifestaven com una cotilla evident amb una densitat de població de 1.086 habitants per quilòmetre quadrat. Manresa encara ho té pitjor amb 1.866, el 72% més.

En una queixa formal presentada a la delegació del Govern de la Generalitat, a la delegació del Govern d'Espanya i al Consell d'Alcaldes, l'Ajuntament de Navarcles va deixar constància que amb una superfície molt petita (5,5 km2) i una població relativament alta (5.977 habitants), bona part dels habitants de la població que volen practicar esport ho han de fer als mateixos llocs i això produeix aglomeracions considerables, mentre que estan envoltats d'espais naturals dels pobles veïns pràcticament buits a causa de la seva baixa densitat de població.

Es referia a la situació diametralment oposada a la que tenen dos termes veïns. Talamanca disposa de 29,4 km2 i hi viuen 206 habitants, i Calders té un terme de 33,1 km2 i 970 habitants. Amb aquestes dades, l'Ajuntament navarclí va exposar en la seva queixa que «ens trobem amb una densitat del nostre poble de 1.086,72 hab/km2 respecte a densitats de 7,01 hab/km2 i 29,31 hab/km2 de Talamanca i Calders, respectivament».

41 km2 de terme

Doncs a Manresa la densitat és encara més elevada i el resultat és de 1.866 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que resulta de tenir més de 77.000 habitants en 41 km2 de terme.

Amb prop de dues mil persones per quilòmetre quadrat, a Manresa no només és dificultosa la pràctica esportiva dintre del propi municipi sinó les simples passejades en les franges horàries establertes.

Això fa que sigui possible veure practicant esport i fent caminades a molta gent a la capital del Bages fins i tot en plena nit, que és quan hi ha un volum d'ocupació de la via pública més baix.

Cal tenir present que en municipis pròxims a Manresa com Sant Fruitós o Artés la densitat de població per quilòmetre quadrat és de 396 i de 318, respectivament. La mitjana del Bages és de 164, el que fa molt penós per a les manresanes i els manresans amants de la bicicleta i de les rutes corrent i a peu anar acumulant mesos encotillats dintre del terme municipal. Un altre aspecte a tenir en compte és que les rutes d'accés als principals espais naturals del municipi són especialment freqüentades com es pot constatar, per exemple, en el camí de Rajadell i els trams que menen cap al Sua-nya i el Gorg Blau.