Les tombes del cementiri musulmà de Manresa, per al qual van caldre sis anys de converses abans no es va estrenar el 2002 i que posteriorment va costar que se'n fes ús, estan actualment gairebé exhaurides. Només en queden dues de lliures, en un moment en què, arran de la Covid-19, se n'ha accelerat la demanda. Des de l'abril s'hi han fet quatre enterraments, dos de víctimes de la pandèmia.

L'espai del cementiri musulmà de Manresa és de 136 metres quadrats i consta de 29 sepultures. Segons l'Ajuntament, en tot l'any passat, s'hi van fer quatre enterraments. El 2018 i el 2017 s'hi va enterrar un difunt cada any. El 2016 es van ocupar dues tombes i els anys 2015 i 2014 no hi va haver enterraments. Les resta de tombes ocupades corresponen als anys anteriors des de l'estrena de l'equipament, situat a l'angle nord-oest (orientat a la Meca) de la instal·lació municipal, delimitant amb els camins de Rajadell i del Congost.

Arran de la poca oferta que hi ha disponible al cementiri musulmà manresà, les comunitats islàmiques de Manresa -les de la mesquita El Fath, a l'antiga fàbrica de l'Aranya, i la mesquita Mossab Ibn Omaïr, al carrer de la Sèquia- han comprat les dues tombes lliures per fer-se càrrec de la seva gestió. A més, fa tres setmanes ja van presentar una sol·licitud a l'Ajuntament reclamant la necessitat d'ampliar l'espai disponible per al cementiri islàmic. «Però és una cosa per a la qual cal temps, i veurem la resposta que ens donen més endavant», assenyala Noureddine El Bennadi, president de la Comunitat Islàmica de Manresa, establerta a la mesquita del carrer de la Sèquia.

Per la seva banda, l'Ajuntament ha mostrat disponibilitat a estudiar la possibilitat d'ampliar l'espai del cementiri musulmà «en el cas que es detecti que hi ha més demanda o l'espai quedi insuficient». De tota manera, el govern municipal considera que «hi ha relativament poca demanda, perquè la majoria de difunts de religió musulmana són repatriats als seus indrets d'origen».

Actualment, però, les repatriacions de difunts estan aturades, ja que ho impedeix l'estat d'alarma, que ha tancat les fronteres. A més, El Bennadi destaca que «ara la majoria de famílies musulmanes volen que els seus difunts siguin enterrats aquí, perquè ja fa molts anys que hi viuen, perquè ja hi han nascut i gairebé tots són aquí. És diferent que abans, quan es volia enterrar al país d'origen perquè els difunts estiguessin a prop de la família. Ara la família és aquí».

El president de la comunitat de la mesquita del carrer de la Sèquia sosté que «els difunts de Manresa s'han d'intentar enterrar a Manresa», i que per això se'ls donarà prioritat davant dels de la resta de la comarca. «Abans no hi havia problema, perquè hi havia més places per a tothom, però ara n'hem parlat i ho hem decidit així», apunta. Amb les fronteres tancades, les assegurances que tenen contractades la majoria de famílies musulmanes ofereixen, com a alternativa a la repatriació, poder fer l'enterrament en altres cementiris de l'Estat, com el de València, per exemple, segons explica El Bennadi.

Arran de la pandèmia de la Covid-19 s'ha fet més evident la manca d'espai als cementiris per als musulmans, que han d'enter-rar-se sota terra i en direcció a la Meca. Per això, les comunitats islàmiques reclamen solucions. El cementiri musulmà de Manresa és un dels pocs que hi ha Catalu-nya i és el recinte funerari de referència a la Catalunya Central.