La pandèmia de la covid va atrapar Natàlia Gil en ple període de formació a la Fundació Althaia. Resident de cinquè any en medicina interna -especialitat a primera línia en la lluita contra el coronavirus-, de cop i volta va haver d'assumir responsabilitat abans d'hora. «Per la situació van dipositar la confiança en mi, i d'un dia per l'altre em vaig trobar una unitat plena de pacients de la covid al meu càrrec, prenent decisions i fins i tot arribant a supervisar altres companys d'altres especialitats que es van incorporar en la lluita contra la infecció» del coronavirus.
Comenta que van ser setmanes molt intenses, de canvis constants quant a estructura de l'hospital, d'espais, de serveis i d'especialitats. Remarca que hi ha hagut «capacitat d'esforç, sacrifici i adaptació» per part de tothom, des dels professionals sanitaris fins al personal d'administració o neteja. «Jo crec que això ha sigut el que realment ens ha permès lluitar i arribar on som avui. Jo em sento orgullosa dels companys que tinc a Althaia».
La part més complicada, diu, ha sigut afrontar situacions psicològicament que són dures d'assumir: «Veure algú sol, en un hospital, aïllats de la família, amb moltes hores sense contacte amb ningú, que en alguns casos arriben al final de la seva vida i que estan sols... Això emocionalment ho remou tot».
De la situació viscuda considera que el fet «d'haver-nos d'enfrontar a una infecció nova i desconeguda per primera vegada ens ha portat una setmanes amb una càrrega de treball i intensitat molt altes. Ara comencem a entendre una mica com adaptar-nos al que estem vivint i a afrontar-nos-hi. Si hi hagués un repunt estaríem més preparats».
