S'hi van presentar més de 10.000 joves de tot Espanya i, d'aquests van passar a la segona fase, després de superar amb nota un examen escrit en anglès, 1.800, dels quals en van quedar 600 (100 de Galícia i 500 de la resta de l'Estat), que són els que van rebre una beca de la Fundació Amancio Ortega -el conegut fundador d'Inditex i actualment màxim accionista- per estudiar primer de batxillerat repartits entre els Estats Units i el Canadà amb totes les despeses pagades i allotjats per famílies d'acollida.
Un d'aquests estudiants va ser la manresana Carla Becerra Vilardaga, de 16 anys, que va poder obtenir una de les beques gràcies al seu nivell d'anglès i a les seves notes a l'institut. En tots dos casos d'excel·lent.
Per passar al grup dels 600, la Carla va superar una entrevista via Skipe per a la qual es va preparar un tema i el va exposar durant tres minuts en anglès. Va parlar del seu somni de fer un intercanvi a l'estranger, una experiència que va descobrir en una estada d'una setmana en un institut de França que se li va fer massa curta.
Casa Grande, Arizona
Va aconseguir el seu somni americà, però no el va viure sencer perquè va topar amb un fet inesperat. Va haver de tornar a Manresa abans d'hora pel coronavirus. «Em vaig perdre la graduació, el ball de promoció, que em feia molta il·lusió, i les competicions d'atletisme», esport que va practicar en la seva estada als Estats Units, juntament amb voleibol i fer de cheerleader (animadora), que era un altre dels seus somnis. Aprendre els passos, cheers, i ballar i cantar per als equips de futbol americà i, en el seu cas, de bàsquet, de l'institut on va anar, el Vista Grande High School, a la ciutat de Casa Grande, a Arizona.
Va marxar el 16 d'agost de l'any passat i havia de tornar dimarts de la setmana passada, però va haver d'avançar el retorn a final de març. Tot i que no és cap consol, de cara al curs vinent, les beques Amancio Ortega ja no s'han ni convocat per la situació generada pel coronavirus, de manera que, en certa manera, va estar de sort.
El curs vinent continuarà el batxillerat a l'institut Pius Font i Quer de Manresa, on ja estudiava abans de marxar. Va ser en un lavabo d'aquest centre, un dia de gener a la 1 del migdia, on, acompanyada per la seva germana petita i d'amagatotis, va saber a través del mòbil que li havien atorgat la beca. «Vaig plorar», confessa.
Però la peripècia de la Carla va més enllà de guanyar una beca gràcies al seu talent per als estudis. La seva aventura té una relació molt estreta amb YouTube, on és una youtuber coneguda. Explica que va descobrir la beca a través d'una noia que en parlava en un vídeo i que, com que l'havia ajudat molt, va decidir crear el seu propi canal -Carla Bevi- a final de juliol de l'any passat per compartir-hi les seves experiències. Quan era a Arizona «hi explicava el meu dia a dia a l'institut: la rutina diària, l'esport, les assignatures». El vídeo que va fer del retorn forçat cap a casa des d'Arizona amb els seus companys becaris té prop de 26.000 visualitzacions. A l'avió els van fer portar mascareta i, a l'autocar, anar en seients separats. El coronavirus ja regnava arreu.
L'aventura americana
Actualment, continua penjant vídeos de la seva vida. En el darrer, de l'1 de juny, hi va resumir l'aventura americana. El que va aprendre, els bons i els mals moments. Els bons? L'enriquiment personal i, en certa manera, viure el seu somni americà. Els dolents? «Passats els primers dies, en què estava molt contenta perquè era com viure en una pel·lícula, ja no era tot tan perfecte. No entendre-ho tot m'estressava molt, no tenia amics i per moure'm per l'institut havia d'anar amb un mapa perquè era molt gran i m'hi perdia».
També va poder comprovar en la seva pròpia pell els inconvenients del sistema sanitari americà, i no va ser una experiència gens agradable.
Quan es va declarar la pandèmia, la Carla era a Califòrnia de viatge amb la seva família d'acollida. «Estava tot bé i no hi havia cap estat d'alarma». Aparentment. Els seus pares ja la van començar a avisar i a una estudiant alemanya li van comunicar que havia de tornar al seu país. A partir d'aquí, tot es va precipitar. «Ens van enviar un mail on ens deien que podíem triar si tornar o no i l'endemà ja ens en van enviar un dient que tornàvem. Amancio Ortega va enviar un avió al Canadà i als Estats Units per fer-ho i en menys d'una setmana em vaig haver d'acomiadar de tothom». Va volar a Texas amb algun altre becari i, d'allà, tots els becaris d'Espanya van volar a Madrid. De Madrid a Barcelona, ella i la resta de catalans van anar amb autocar perquè no van trobar cap vol.
Pels contactes que hi té, creu que amb el tema del coronavirus als Estats Units «no estan tan conscienciats com aquí. Mai no han estat en una quarantena tan estricta i han sortit bastant. La situació està malament», assegura.
