Metge pneumòleg, treballa des de fa més de 13 anys a Althaia. Des del primer moment de la crisi sanitària es va trobar donant suport a la unitat de semicrítics de malalts amb covid fent feines que habitualment fan els intensivistes. «Jo crec que no hi ha ningú a l'hospital que en algun moment no se sentís desubicat perquè tot era nou, la malaltia era nova, un microorganisme nou, i les coses canviaven cada dia».

Opina que en certa manera ja estaven avisats perquè se sabia la situació d'Itàlia. Tot i així, «jo llegia coses que em feien pensar: pot ser veritat?, vols dir que no exageren?». I quan t'ho comences a trobar t'adones que res d'exagerat. Va ser un boom de sobte de pacients i molts d'ells molt greus, amb una malalta de la qual sabíem poca cosa. S'aplicaven protocols que no es basaven en l'evidència científica perquè no n'hi havia, tot era nou», destaca. És aquí on s'atura un moment per agrair la tasca dels metges internistes de malalties infeccioses, especialment la metgessa Antònia Flor, que «es va passar hores i hores preparant protocols que ens van ajudar molt».

De la feina diu que «en el meu cas, quan ets amb els pacients, intento deixar de banda els sentiments i el cor i fer-ho el millor possible. És quan surts de l'hospital després de 12 o 24 hores que et ve la baixada». Recorda passar torns de nit havent d'intubar 5 o 6 malalts «un darrere l'altre, incloent-hi companys de feina, que probablement és el pitjor. Hauria pogut ser un d'ells», afirma.

Durant el pic de l'emergència «he arribat a treballar amb oftalmòlegs, traumatòlegs, pediatres, gent que òbviament no estava acostumada a fer aquesta feina. I feies pinya, companyerisme. És la part positiva que podem treure d'aquesta experiència». Continua dient que «jo no he vist mai a ningú posant mala cara a un company, i particularment m'ha sorprès molt infermeria de pediatria. La professionalitat i el companyerisme ens ha ajudat a tirar endavant».

Com a pneumòleg opina que probablement la malaltia deixarà seqüeles als pacients que se n'han sortit. «No sabem com quedaran aquests pulmons després. Dubto que quedin sans. N'hi haurà amb cicatrius, amb fibrosi... amb la qual cosa els pneumòlegs tindrem molta feina». Afirma que s'haurà de conviure amb el coronavirus. «Quedarà entre nosaltres. Segurament com la grip, i esperem que no muti gaire i que es trobi una vacuna».