Quan el coronavirus es va començar a acostar una de les primeres coses que va fer Gina Rognoni, metgessa intensivista a l'UCI de Sant Joan de Déu de Manresa, va ser comunicar a la llar d'infants dels seus fills que deixarien d'anar-hi una temporada. «Ens van dir que no patíssim i que no ens espantéssim. I vam dir que no ho fèiem per nosaltres, sinó que podria ser de les primeres a encomanar-me i que ho podria passar als meus fills, i els meus fills a l'escola. No és que tingués por, sinó que tenia una responsabilitat social».

Rognoni pensa que hi ha hagut un trencament «abismal de la nostra realitat. Vivim en mons paral·lels. Jo mateixa, en una línia temporal, visc en un món paral·lel a la meva vida d'abans. La professional ha canviat al 100 %, la personal, totalment, i per la meva professió, la meva família també viu una realitat absolutament diferent. Una realitat paral·lela que a vegades no saps si és veritat o mentida. I ha estat molt sobtat».

Això mateix passa en tots els àmbits de la societat, reflexiona. «Ens arribava informació de Llombardia però era la seva realitat i la nostra era diferent. Fins que va acabar sent la mateixa». La realitat també és diferent si una persona ha hagut d'estar confinada, o si si ha tingut algun familiar afectat per la covid. Seguint aquest mateix fil afirma que «jo crec que a l'hospital he aguantat pels meus companys. Perquè vivim la mateixa realitat».

Rognoni, després de comentar-ho a casa i buscar assessorament professional i analitzar riscos i beneficis, va optar per continuar convivint amb la família «perquè tornar a casa m'ajuda moltíssim. Jo crec que ha estat clau. Tinc companys que han viscut aïllats i és molt dur el que han fet».

Recorda que els equips de psicòlegs de l'hospital la van ajudar amb petites eines com «pensar una cosa que tenia controlada. Jo creia que tot estava descontrolat, però després veus una petita llum com per exemple que la família més directa estava bé».

De les famílies dels malalts és de qui més es recorda Rognoni. «La seva reacció ha sigut espectacular. Hem viscut situacions molt i molt dures amb les famílies. La unitat de crítics ja és de per si dura. Per a nosaltres és important veure'ls i que ells ens vegin. Ens hem trobat en una situació diferent i han respost increïblement bé. No t'esperes que siguin tan agraïdes a l'altra banda del telèfon.