Quan Celestino Evelio Aguado Romero va morir, el seu fill Eveli, tennista com ell, va escriure quatre ratlles sobre el seu pare. Hi explica que era autodidacte i ambidextre i que, tot i no tenir cap cop definitiu per desarmar els rivals a la pista, la seva capacitat de resistència els deixava KO.

Nascut el 19 de novembre del 1922 a Noviercas (Sòria), un llogarret on l'any passat vivien 156 persones, i fill d'una família humil d'agricultors i pastors, la vida d'Aguado és un reflex fidel del seu joc com a tennista. Algú que, amb una capacitat d'esforç inesgotable, va passar de fer de pastor quan era petit a convertir-se en un respectat professor de matemàtiques al Lluís de Peguera de Manresa durant prop de 30 anys i, posteriorment, en catedràtic d'aquesta matèria. L'accés a la càtedra el va portar a ensenyar uns anys a Vinaròs i al Vendrell. El darrer any i mig abans de jubilar-se va fer classes al també manresà institut Pius Font i Quer.

Al Peguera va conèixer la que es va convertir en la seva esposa, Ginesa Jódar Flores, que va instal·lar-se a Manresa procedent d'Almeria amb la seva família, i que hi ensenyava llatí i grec. El matrimoni va tenir quatre fills: Xavier, Alba, Josep Lluís i Eveli.

Abans d'arribar a la capital del Bages, Aguado va viure amb la família a Saragossa, on tenien una pensió, i on ell va estudiar. Va ser l'únic de cinc germans que ho va fer gràcies a la intermediació del mossèn del poble, que va veure que hi tenia facilitat i va convèncer la seva família. Tot i que va cursar químiques, es va treure les oposicions de matemàtiques.

El destí va fer que trobés plaça com a interí a la capital del Bages -les opos se les va treure a Madrid-, on els primers anys va viure en una pensió a la carretera de Cardona. A l'institut degà de Manresa i la comarca, i el primer fora de les capitals de província, va ser cap d'estudis de diürn i nocturn i va tenir com a col·legues professors com Valentí Masachs, que dona nom al museu de geologia de la UPC; Ignasi Bajona i Antoni Llort. Aleshores, recorda el seu fill Eveli, els professors d'institut tenien una consideració similar als universitaris.

Aficionat a la natura, a Händel i a Machado, amant de la vida sana i de la seva família -amb la seva esposa, que va morir fa deu anys, van inculcar als fills valors com l'honradesa, la bondat i l'esforç- i entusiasta de la seva feina, si hi ha quelcom que va marcar la seva vida va ser el tennis.

Havia jugat a frontó amb la mà i quan va arribar a Manresa, després de la guerra, va ser dels primers a fer anar la raqueta a la pista que hi havia darrere el Casino. A més a més, va formar part de la comissió constitutiva del Club Tennis Manresa, que en la commemoració dels 50 anys, el 2016, el va convidar a fer la sacada d'honor en la reinauguració (durant un dia) de la pista que va muntar al pati del Casino. El 1979 va guanyar el campionat d'Espanya de clubs superveterans amb el Club de Tennis Barcino.

Als 94 anys va tenir una embòlia pulmonar i va caure, però es va recuperar i fins fa poc caminava cada dia del carrer de Tarragona al de Circumval·lació, on hi ha el Casal de Gent Gran. Malauradament, la seva capacitat de resistència no va poder tornar el potent revés del coronavirus.