El diari va reunir l'abril de l'any passat per primera vegada els alcaldes de Manresa dels últims 40 anys, inclòs l'actual, Valentí Junyent. En cap altra ocasió havien coincidit tots cinc: Joan Cornet (1979-1987); Juli Sanclimens (1987-1995); Jordi Valls (1995-2006); Josep Camprubí (2006-2011) i Valentí Junyent.

Un diumenge de final de febrer es van donar totes les combinacions possibles perquè les agendes quadressin durant una tarda, i més tenint en compte que Valls actualment viu i treballa a Mèxic DF i que Joan Cornet tampoc no resideix a Manresa i, per qüestions laborals, no para de viatjar.

Encaixades de mans, abraçades, records, salt en els anys, preguntes sobre la família, la salut i la feina, van ser les primeres reaccions un cop es van trobar tots.

El punt de trobada va ser el monument a l'Acollida de la plaça Fius i Palà, a tocar de la de Sant Domènec. Fàcil per a tothom. El primer d'arribar va ser Valentí Junyent. Poc després ho va fer Joan Cornet i en poca estona s'hi va afegir Juli Sanclimens, que va ser precisament qui va rellevar Cornet a l'alcaldia el 1987. «Jo t'he vingut a veure a tu», li va dir un somrient Cornet mentre s'abraçaven.

Va aparèixer Jordi Valls, que és qui va assumir l'alcaldia de Manresa després de Sanclimens. Desimbolt, com és ell sempre, va demanar a Valls si vivia a Mèxic capital i, ja més en to de broma, «si ja cantes ranxeres». L'últim a afegir-se a la colla va ser Josep Camprubí, que es va abraçar amb Valls. Feia temps que no es veien. Van ser companys de govern molts anys i Camprubí va ser qui va assumir l'alcaldia quan Valls va ser nomenat conseller de Treball.

La trobada, la presència del fotògraf del diari, els preparatius per trobar el millor punt de llum de la tarda i els posats per fer les fotografies van cridar l'atenció dels vianants que a aquella hora passaven per Sant Domènec i el Born i que van reconèixer els alcaldes o a algun d'ells. N'hi hi havia que, amb el mòbil, feien fotos de la foto.

Al grup tothom estava per Sanclimens, amb problemes de mobilitat. Amb humor, molt humor. «No marxis del meu costat que ets el meu punt de suport», deia Sanclimens a Camprubí a la sessió de fotografia. Es va fer a primera hora, abans d'asseure's tots junts per fer petar la xerrada perquè al vespre Cornet havia d'agafar un vol cap a Brussel·les. Mentre el fotògraf disparava la càmera es continuaven posant al dia.

Un cop asseguts a l'Espai Manresa 1522, el primer a prendre la paraula abans que ningú digués res va ser Juli Sanclimens. «Manresa, amb els cinc alcaldes que ha tingut, ha estat una ciutat afortunada. Han estat cinc persones honestes totes elles, i això no ho poden dir moltes ciutats. Podem haver estat més o menys encertats en les nostres decisions, però en tot cas som persones que hem estat honestes», va insistir.