Polítics de l'Ajuntament de Manresa que van coincidir amb Juli Sanclimens durant l'època que va ser l'alcalde de la ciutat, fos al govern o a l'oposició, han coincidit a destacar el seu tarannà dialogant, el seu bagatge i aportació al món cultural de la ciutat abans d'entrar en política i la seva presència, sense fallar, als actes més solemnes de la ciutat, com els pregons de la Llum o de la festa major. Sempre a primera fila, al costat d'altres exdirigents de la ciutat, tot i els seus problemes de mobilitat.

Ignasi Perramon, que va ser primer a l'oposició en formacions de l'esquerra independentista i social i posteriorment al govern amb Esquerra Republicana, rellevant precisament el de Sanclimens, afirma que era una persona «alegre i dialogant. Molt activa i amb un bagatge molt important en entitats culturals. Abans d'arribar a la política va fer una feina important en aquestes entitats». Destaca que hi havia diferències polítiques i ideològiques importants entre ells dos, sempre des del «respecte. Crec que va contribuir a millorar la ciutat en tota una colla de coses. Com sempre quan un té la funció del govern, hi ha punts forts i d'altres que es descuiden més».

El llegat que deixa

Del llegat de Sanclimens, Perramon remarca el nou pavelló del Congost, la urbanització dels Trullols, la retirada de línies d'alta tensió de les Bases de Manresa i la seva connexió amb Prat de la Riba. «A la part final de l'últim mandat va agafar una crisi econòmica forta que va deixar un endeutament important al govern d'esquerres» que el va succeir, liderat per Jordi Valls.

Perramon explica que «a mi em va tocar fer oposició sense una majoria absoluta, i això donava joc», tot i que Sanclimens acostumava a recolzar-se en el regidor del PP, Josep Balet, «que l'hi posava més fàcil». Lamenta que no donés una empenta decidida a la rehabilitació del Barri Antic, i remarca que era un «patriota».

Josep Ramon Mora també va assumir tasques de govern al tripartit que va assumir la gestió de la ciutat després de Sanclimens. Encapçalava la candidatura d'Iniciativa per Catalunya. No va tenir gaire relació amb l'exalcalde, recorda, i políticament estaven molt distanciats, diu. «Era molt bona persona, proper, directe, fraternal, i parlava sense distàncies. I això ho valoro», però el seu model de ciutat «no era el meu». Assegura que des del punt de vista polític «hi ha aspectes que discutiria, però va ser una persona que estimava la ciutat i lliurada al seu model, i obert a la gent». Mora comenta que fins i tot darrerament, allunyats de la política, «si ens trovàvem pel carrer teníem xerrades amistoses. Era una persona entranyable».

«Me l'estimava molt», assegura Francesc de Puig, exdirigent de CiU a l'Ajuntament de Manresa i que va regidor durant el govern de Sanclimens. «Per a mi va ser una persona de referència en aquell moment en què entrava en política, juntament amb en Marcel·lí Llobet». Recorda que «va ser una època que els qui fèiem política en vam poder gaudir molt».

Per a De Puig, s'ha perdut una persona que «va ser un referent durant molt temps en política, que va canviar la manera de fer política respecte al govern anterior i que també va canviar la manera de funcionar de la ciutat». Recorda, especialment, la reunió que va mantenir a Madrid amb l'aleshores ministre de Comerç i Turisme, Javier Gómez Navarro, per fer el pavelló del Nou Congost. «La conversa que vam tenir, com es va negociar i com es va aconseguir». Valora, també, que donés possibilitats a gent més jove per créixer políticament. «Et delegava la possibilitat de fer coses».

Manresanisme de soca-rel

El també històric dirigent de Convergència aleshores, Pere Oms, va ser qui el va rellevar com a candidat a l'alcaldia després de 8 anys de govern Sanclimens. Tot i obtenir més vots, va assumir el govern el tripartit format pel PSC, Esquerra i Iniciativa. Oms descriu l'exalcalde com una persona «oberta, molt propera a la gent i amb la qual està clar que t'hi trobaves bé». Durant quatre anys va compartir-hi govern, «i en tinc un bon record. S'ha mort un convergent de pro durant molts anys que també va ser diputat i que va tenir un munt de càrrecs dins Convergència. Un referent, com n'hi ha arreu com ell».

Oms destaca el manresanisme de «soca-rel» de Sanclimens fins i tot abans d'entrar en política, i «d'ell n'han quedat moltes obres. La més emblemàtica potser és el Congost, però n'hi ha més. Va comprar el Kursaal i el Casino, que han quedat per a Manresa. El seu pas per l'Ajuntament de Manresa ha sigut important».

El socialista Jordi Marsal va disputar l'alcaldia a Sanclimens el 1991. Es va imposar el polític convergent. D'ell destaca, «primer de tot, que era una bona persona» i un bon manresà. Afirma que era «un polític molt representatiu de Manresa, tant pel que fa a les virtuts com als problemes de la nostra ciutat», i que «teníem les nostres diferències lògiques». Segons Marsal, tant abans, com durant i després dels seus respectius papers a l'Ajuntament de Manresa, hi ha hagut bona relació.

«En conjunt va deixar una bona feina per Manresa, els manresans ens podem sentir satisfets d'ell i tots perdem molt amb seva desaparició. Es perd una de les seves figures, que han marcat una època tant en l'àmbit polític com en el cultural».