Manresa està de dol per la mort del que va ser el seu primer alcalde convergent, Juli Sanclimens, als 84 anys d'edat a causa de complicacions dels mals que patia. El funeral tindrà lloc dilluns, a les 11 del matí, a la basílica de la Seu.

El que va ser alcalde de la ciutat entre el 1987 i el 1995 per CiU havia vist deteriorada la seva salut amb el pas dels anys, però com que es mantenia actiu i amb presència pública el seu decés, ahir de matinada, va generar sorpresa i consternació.

Manresa perdia el seu segon batlle del període democràtic, el primer president del Consell Comarcal del Bages, president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i diputat al Parlament de Catalunya en tres legislatures, del 1984 al 1995.

Va formar part del Patronat Català Pro Europa i del Comitè de Presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa.

Però, a banda de les responsabilitats institucionals, va ser protagonista actiu de la vida associativa i cultural de la ciutat com a president o directiu d'entitats culturals o esportives, com l'Orfeó Manresà, l'Agrupació Cultural del Bages, el Manresa Esportiu Bàsquet o el Biela Club, entre d'altres.

L'alcalde Valentí Junyent va signar una resolució per la qual decretava tres dies de dol oficial a la ciutat, a partir de les 2 del migdia d'ahir i fins dilluns a la mateixa hora.

Durant aquest període, les banderes de la casa consistorial onejaran a mig pal per recordar-lo.

En els darrers temps, Sanclimens va prendre part fa pocs mesos en una tertúlia al Casino sobre la lluita per la democràcia a Catalunya, va ser un dels protagonistes l'octubre passat de la inauguració de l'exposició a l'Hospital Sant Joan de Déu sobre les transformacions de l'atenció sanitària, va participar a la primera trobada dels alcaldes de la democràcia -organitzada per Regió7-, va ser ponent de la darrera edició a Manresa de la Universitat Catalana d'Estiu, i va rebre la Medalla institucional de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya perquè durant la seva presidència es va crear la Fundació Universitària del Bages.

Malgrat els progressius problemes de mobilitat, Sanclimens va ser geni i figura fins al final. En la presa de possessió de l'any passat de l'alcalde Valentí Junyent, va ser qui va arrencar l'ovació del públic quan l'actual batlle va fer el seu discurs.

Nascut a Manresa el 1935, i director administratiu de professió, Juli Sanclimens va assumir al llarg de la vida un munt de càrrecs polítics i associatius.

Una de les seves aficions era documentar i arxivar els seus viatges per Catalunya i espais que posava en llista per visitar. Poble a poble. Llogarret a llogarret. Així va apamar el país, municipis, pobles que no són cap de municipi, barris, ravals, veïnats i llogarrets, urbanitzacions i unitats sense població.

Més de 6.400 punts definits del territori. Els numerava amb una precisió metòdica. I en va trepitjar més de tres mil.

Nascut el 29 d'agost del 1935, va participar en la constitució d'Òmnium Cultural a Manresa i va ser ponent del primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional. També, el primer president de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires.

El 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual va ser membre del Comitè Executiu Nacional entre el 1987 i el 1995.

Dins el Parlament de Catalunya fou secretari de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (1992-1995).

Les joies de la corona

Durant els vuit anys que Juli Sanclimens va ser alcalde de Manresa, un dels grans suports amb què va comptar per a la seva gestió política va ser el de Josep Maria Sala, l'home dels números.

«Van ser vuit anys treballant i convivint colze a colze», explicava ahir, encara colpit per la notícia de la seva mort.

El recordava com una persona «lliurada a la ciutat. Amb una bonhomia inqüestionable, que no tenia mai un no i sempre buscava solucions encara que, a vegades, els problemes eren irresolubles».

Sala va voler fer notar que «sempre que els nostres colors han governat Manresa han hagut de resoldre problemes econòmics en situacions socialment molt complicades per les successives crisis. Va passar amb l'alcalde Sanclimens i ha passat amb l'alcalde Junyent».

I afegia que «he tingut i continuaré tenint un gran record de Sanclimens. Vam coincidir en els objectius i en com els havíem d'afrontar».

De la seva gestió destacava com a «joies de la corona» un grapat d'actuacions «que han resultat transcendentals per a la ciutat».

Entre elles, «el soterrament de les línies elèctriques que va fer possible que les Bases de Manresa anessin de la plaça Bages fins a la plaça Prat de la Riba». Recordava que l'Ajuntament va entomar una part importantíssima del cost econòmic de l'obra i el resultat va ser «una gran operació de planificació de futur».

També va destacar els acords que van fer possible que tant el Kursaal com el Casino acabessin tenint una funció pública fonamental per a la ciutat. Aquí recorda que mentre que la compra del Kursaal va ser «una operació menys complexa, la del Casino ho va ser molt més», amb plets que han durat fins a l'època de l'alcalde Junyent.

Però afirma que sense fer els primers passos tot el que va venir després i que es pot admirar al primer tram del passeig de Pere III no hauria estat possible.

Demana que no s'oblidi com aquell govern va intervenir per connectar la ciutat amb l'autopista o els primers passos de la societat municipal d'habitatge Forum.

En temps de pocs diners, una de les claus de la gestió urbanística van ser els mil milions de pessetes (6 milions d'euros) que va pagar l'hipermercat Pryca en contrapartida a la seva implantació.

D'aquests diners es van destinar 200 milions de pessetes (1,2 milions d'euros) al pavelló del Nou Congost i 200 més a la prolongació de les Bases de Manresa. A més a més, unes molt necessàries obres que haurien costat prop de 800 milions de pessetes (4,8 milions d'euros) a la zona alta del carrer de Sant Cristòfol van passar per accessos a l'hipermercat, que les va pagar.

Una altra inversió molt remarcable d'aquella època van ser els tres mil milions de pessetes que va pagar la Generalitat per a la transformació de l'antic Sant Joan de Déu en l'Hospital General.