Leah Olson és una jove nord-americana, de 21 anys, que ha passat tot el confinament a Manresa. Fa d'auxiliar de conversa a l'escola Sant Ignasi de Manresa en el marc d'un programa en el qual participaven 10 joves d'altres països en altres centres escolars. Ella és l'única que s'ha quedat aquí des que es va decretar el confinament.
Tots els seus companys van decidir tornar als seus països d'origen. Per què va decidir quedar-se a Manresa?
Vaig pensar que un avió per tornar a casa era més perillós que quedar-me aquí. Hi havia gent de tot arreu que volava i agafava avions. Per tant, vaig decidir quedar-me aquí per completar el meu programa. També hi va ajudar que tenia una bona relació amb la família que m'allotjava i volia completar l'experiència. A més, a Estats Units no hauria pogut practicar castellà com he fet aquí.
Però tots els seus companys van marxar.
Sí, tots. I n'hi havia de Noruega, Sud-àfrica, el Regne Unit i altres països. Possiblement si hagués estat britànica hauria marxat a casa: el viatge és curt i el bitllet és car. Però el bitllet als Estats Units és més car, i si hagués marxat, no hauria pogut tornar.
Pensava que el confinament seria tan llarg?
No sabia quan duraria perquè no havia passat mai, tot i que pensava que potser seria més curt. Durant aquest temps he vist els meus estudiants per videoconferència cada setmana i també he pogut veure els amics un altre cop. Per tant, crec que quedar-me ha estat la millor decisió.
Què ha fet durant aquest temps, a part de les videoconferències amb els alumnes?
He llegit molts llibres en castellà i anglès i ha estat una bona oportunitat per aprendre castellà. A la nit, cada dia mirava una pel·lícula en aquest idioma. A part, he fet molts puzles i també he fet videotrucades amb la família i els amics.
Als Estats Units hi ha hagut molta polèmica per les mesures que s'han pres. Creu que allà hauria estat segura?
El més arriscat era el viatge. Però he de dir que la meva ciutat és segura i casa meva també. Els meus pares viuen al camp, a 10 minuts d'una ciutat petita, i a la família no hi ha hagut cap cas de coronavirus.
«He sentit vergonya de ser de Minnesota»
Leah Olson és de Parkers Povierie, una petita localitat de l'estat de Minnesota, que és l'estat on George Floyd va morir en mans de la policia el dia 25 de maig i on s'ha iniciat tota l'onada de protestes contra el racisme que han acabat donant la volta al món.
Orson assegura que, arran de la mort de Floyd, per primer cop en la vida «he sentit vergonya de ser de Minnesota».
Destaca també que «han posat agents de policia a la presó per aquest cas, encara que no sé si és arran de les mobilitzacions o no», i té l'esperança que arran de les protestes i manifestacions que hi ha des que va morir Floyd «alguna cosa canviï».
La jove nord-americana afegeix també que a la seva ciutat, que està a unes tres hores i mitja en cotxe d'Indianapolis, no hi ha hagut protestes però que les mobilitzacions que hi ha hagut a Indianapolis han estat les més importants que es recorden en molts anys.
