La Colla és/era un grup integrat inicialment per deu diputats convergents, la majoria dels quals vam iniciar-nos al Parlament a la II Legislatura. No ens coneixíem fins aquell moment. Per tant, no coneixíem en Juli, però sí que n'havíem sentit a parlar, ja fos per la seva activitat al món de l'esport, en especial del bàsquet -jugador i vicepresident del Manresa Esportiu Bàsquet-, ja fos pel seu activisme incansable en el món de la cultura en defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes en el temps dificilíssim de la dictadura franquista, i posteriorment. És just de destacar-ne la presidència de l'Orfeó Manresà i la rellevant activitat com a ponent del Congrés de Cultura Catalana. Un cop el vam haver tractat, també li vam notar de seguida unes altres grans preocupacions: l'enfortiment de les petites i mitjanes empreses, bàsiques per a l'economia i la societat, i la intensificació de l'estat de benestar social. Tots aquests objectius els va posar al servei de la seva acció municipal des de l'alcaldia de Manresa, en la seva activitat al Parlament, i en la seva gestió en totes les institucions catalanes i internacionals de què va formar part. En volem destacar algunes: la presidència de l'ACM, les vocalies a la Comissió de Govern Local de Catalunya i a la direcció del Consell de Municipis i Regions d'Europa i del Consell Mundial de Poders Locals, les presidències de l'Agrupació Cultural del Bages i de l'Agrupament d'Esbarts de Catalunya, i encara el seu dinamisme al Consell Consultiu del Centre de Cultura Popular i Tradicional. Un bon bagatge, un excel·lent balanç d'una vida política i social al servei dels catalans, en especial dels manresans, en part transcrit al seu llibre Temps viscut, i completat l'any 2017 amb la medalla institucional de la UVic-UCC. Ben merescuda.

I una il·lusió no satisfeta: com a patró de la Fundació de la Cova de Sant Ignasi anhelava la vinguda del papa Francesc a Manresa el 2022 per la commemoració dels 500 anys del sant. Ens deia: «Us imagineu el sant pare a Manresa? doncs, l'hi veurem!». Desitgem que es compleixi aquest seu darrer gran anhel.

Hem volgut deixar per al final una referència un xic més completa sobre la Colla. Els deu diputats que la formàvem -alguns ja han traspassat- ens vam aplegar a l'entorn d'en Juli, a qui vam elegir president per unanimitat. Primer ens reuníem de manera informal, però a partir del 3 d'octubre del 2000 ho vam formalitzar amb actes de les trobades fins arribar a la 100. Què s'hi transcriu, en aquelles actes? S'hi reflecteix «la viscuda i sentida història dels neguits, les il·lusions, els desenganys, les esperances, les inquietuds, els somnis, les preocupacions i les fermes conviccions de deu catalans patriotes, diputats del nostre Parlament, que durant una part de la seva vida van servir la seva pàtria amb modèstia i orgull, amb tot el rigor professional de què van ser capaços, amb plena honestedat, sovint amb encerts i també alguns errors, de manera eficaç i eficient, en defensa del seu país, conscients que actuaven de pont entre un passat gloriós, malauradament estroncat, i un esdevenidor de plenitud, de normalitat nacional». S'entén, doncs, que triéssim Juli Sanclimens i Genescà per president.

Sí, va ser un amic confiable, segur que un marit, pare i avi amorós i afectuós, un ciutadà honrat, un manresà fins al moll de l'os, un catalanista de pedra picada, alcalde i diputat valuós, fructífer, un col·laborador social útil. Un home bo amb tothom. El trobarem a faltar. Al cel sigui.