M'he preguntat en el transcurs dels anys quin qualificatiu resumeix millor la trajectòria de l'alcalde Sanclimens, i arribo a la mateixa conclusió: fou, per sobre de tot, un conciliador, un home de pau, en el millor sentit del terme. Des del primer dia va tenir al pensament treballar sense descans, però sense humiliar ningú, sense dividir. Després, en trobaríem tota una colla més que el caracteritzaren, sempre presidits per aquella cordialitat que no s'esgotava mai. La cordialitat i la bondat autèntiques li obrien portes ben difícils i a voltes allunyades del seu abast, però arribats aquí, hi sumava un fi sentit comú i un coneixement de la realitat humana que les veia venir. Enmig de les negociacions per aconseguir representació al Consell de Municipis i Regions d'Europa, es feu una reunió a Brussel·les, amb la FEMP, l'Associació de Municipis Bascos, EUDEL, i l'Associació Catalana de Municipis, de la qual era president. La reunió fou tensa i acabà malament. L'endemà, mentre esmorzava, va aparèixer la secretària general del CMRE, i allà va veure l'oportunitat. Era un tema que no dominava però sabia on volia arribar. Aquell esmorzar va endolcir un acord marc, al qual s'afegiren la resta en la reunió formal posterior. El valor de l'autenticitat amb l'empatia i la facilitat de comunicació personal que tenia, en feien un hàbil negociador.

Era molt treballador i ordenat, de bona memòria, agraït, proper a la gent i amb un gran sentit de l'equitat. Ell, que venia i creia en la societat civil, l'atabalava la burocràcia que allunyava la gent de l'Ajuntament. No obstant això, fou molt respectuós i conscient que era el cap de l'administració municipal, i l'exercia, i va esmerçar molts esforços a millorar-la i fer-la més servicial.

Feu del respecte als altres una mena de brúixola de la seva acció, però també la fidelitat als seus: la família, els amics, el partit, i, no cal dir, al país. La fidelitat també passava per la paraula donada. Li dolia especialment que un adversari li fallés al compromís. Anys després li havia sentit algun comentari, suau, però ple de sornegueria i bon humor.

L'alcalde Sanclimens tenia un arrelat sentit de la institució, en general, i de l'ajuntament, en particular. Creia i estimava la institució pel que representa i garanteix: la pervivència de la ciutat de Manresa a través del temps. Per això, no va faltar mai a un acte institucional al saló de sessions de l'Ajuntament.

Torno on ho he deixat. El model de l'alcalde Sanclimens fou allò més allunyat de l'esbroncada, la crispació, la manca de respecte, la intolerància, que tant abunden en la política actual. El model Sanclimens fou el de la pluja menuda, pacient, que, estesa convenientment, solidàriament repartida, assaona la ter-ra i assegura el fruit d'una ciutat cohesionada i tolerant.