«Era un lletraferit. Un tastaolletes cultural, però amb cinc fills no es podia permetre el luxe d'anar al teatre o al cinema. Per això llegia molt», recorda la família d'Isaac de las Heras Rodríguez (Bañobárez, 1932-Manresa, 2020). El coronavirus se'l va endur. Des de feia anys patia Alzheimer, però tot i així la família era la seva cuidadora. Per això, quan va emmalaltir el cercle més íntim es va demanar on havia pogut contraure la covid. «I si sabéssim qui li ha passat, de què serviria?». I aquí es va acabar el debat.

De la Heras va néixer a Bañobárez, un petit poble de la província de Salamanca tocant a Portugal que actualment té poc més de 300 habitants. Fill d'un pastor de bestiar, per tant al servei de terratinents, que passava dies fora de casa a sol i serena, i d'una mestressa de casa que es cuidava de l'hort familiar, va anar a espetegar a Manresa, on tenia un tiet que era militar. Amb 7 germans, hi va veure l'oportunitat de començar una vida millor que no pas la que li oferia el poble.

En poc temps va aprendre el català, cosa gens normal als anys 50. «El gir el va fer en una sabateria», recorda la família. «Se li van adreçar en català. Ningú li havia dit que aquí es parlava català ni l'hi havien ensenyat», explica la família. «Si aquí es parla català i ell veia que podria tenir futur a Manresa, es va proposar aprendre'l». I així ho va fer.

Les inquietuds de De las Heras no es van acabar aquí. Es va treure el batxillerat elemental i el superior per lliure a l'institut Lluís de Peguera, i va començar a treballar. Va fer de guixaire, de guàrdia urbà a l'Ajuntament de Manresa, va estar a la Lemmerz i posteriorment va ser comptable a Cintes Dalmau, on va treballar fins que es va jubilar.

Quan era guàrdia urbà va conèixer Montserrat Cisa, que aleshores treballava a l'Ajuntament de Manresa. I es van casar. Van tenir 5 fills, i tots van fer carrera universitària, cosa de la qual presumia quan anava al poble. «És el que fem tots els pares, presumir dels fills», diu la família. «Ho valores. Ens va pagar els estudis i ho vam aprofitar».

Isaac de las Heras era una persona austera. Austera i social a casa, descriu la família. I un lletraferit que tant llegia fragments del Quixot com l' Ulisses de James Joyce. Però els autors que més li agradaven eren Miguel Delibes i Josep Pla. El seu posat generalment seriós es trencava de tant en tant quan s'enriolava de cop i volta precisament pel que acabava de llegir. Llavors acostumava a compartir-ho amb la família, que pensava: «és divertit això de llegir», recorden.

Afable i social, va formar part de la junta de la cooperativa dels habitatges de Lurdes de Manresa, on vivia; va ser president de l'Ampa de l'escola Anselm Cabanes -l'actual La Font- els anys 70; juntament amb l'històric dirigent veïnal Jaume Perramon va formar part del nucli creador de les aules universitàries per a gent gran que encara perviuen a la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa; va ser soci dels Amics de l'Art Romànic i de Foto Art. Com el descriu la família, un lletraferit i tastaolletes cultural fet a si mateix.