«Segurament ens apareixerà un nou perfil de persones que haurem d'atendre. És un moment molt delicat perquè probablement n'hi ha que estan al límit entre haver d'anar als serveis socials i no haver-hi d'anar, que no ens han preocupat mai i ara ens hauran de començar a preocupar». És una de les lectures de la nova realitat que ha generat la covid que va fer ahir el president de Creu Roja Manresa, Miquel Riera, dins el balanç de la feina feta per l'entitat des del 12 de març passat.
La coordinadora de l'assemblea a Manresa, Helena Cerdan, va ser l'encarregada de repassar les dades, com ara que durant aquest temps s'han fet 3.500 trucades de seguiment a persones ateses, el repartiment de 21.850 mascaretes i de 2.203 targetes d'aliments, i dues visites per setmana a 53 persones sense llar per saber com estaven, donar-los informació sobre les mesures de la covid i derivar-les als serveis socials, si ha calgut... Com a dada positiva, va aportar que s'han aconseguit 90 nous voluntaris, gent jove que es va oferir a treballar amb ells (vegeu l'entrevista en aquesta pàgina). A aquests, cal sumar-ne una trentena que ja ho fan durant tot l'any. La resta dels voluntaris habituals són persones grans que s'han hagut de quedar a casa per preservar la seva salut.
Riera també va destacar les donacions de particulars i empreses, que sumen 7.040 euros. Alhora, va posar l'accent en «la feinada de coordinació brutal», com ho va definir Cerdan, dels 18 tècnics de l'entitat i en la seva capacitat per adaptar-se a la nova situació.
A l'hora de fer balanç més enllà de les xifres, tant un com l'altre van remarcar que les decisions dels governs seran bàsiques per tal que persones afectades per ERTO «no entrin en el circuit de l'exclusió». En aquest sentit, Cerdan va comentar que «és la classe mitjana, que s'ha vist sense ingressos o amb una pèrdua d'ingressos, que no podem descuidar perquè potser amb una petita empenteta se'n sortirien i no acabarien caient». Va afegir que aquests mesos «hem entregat molts aliments i lots higiènics, assistència pura i dura, però ens hem de plantejar projectes més sostenibles precisament perquè ja no és emergència, és una crisi». Per a Riera, «fins ara hem fet de bombers davant d'una emergència, i ara ens toca asseure'ns i veure els estralls de tot això cap on ens portaran més a mitjà termini, perquè encara estem actuant sobre el termini immediat». Va dir, però, que són conscients que hi podria haver un nou confinament i, per tant, una nova emergència. «Són dos escenaris en els quals hem de posar el focus», va apuntar Cerdan.
Coordinació immediata
Sobre què caldria fer diferent vista l'experiència en el cas que a la tardor hi torni a haver una situació com la que hem viscut, tot i destacar la bona coordinació amb l'Ajuntament i altres entitats, van coincidir que és imperatiu reaccionar des del minut zero. «Ara ho hem fet i ho hem fet bé, però segur que hi ha coses que podríem millorar», va dir Riera. «Si ens tornem a tancar l'octubre, una cosa que hem après és el tema de coordinar-nos amb antelació. Si ens vam coordinar al cap de tres setmanes, ara els contactes ja estan fets. La rapidesa i la immediatesa a poder-nos coordinar amb les entitats i l'Ajuntament, sobretot, és part de l'èxit, ho podríem fer abans», va assegurar Cerdan. I va afegir que «hem de ser proactius i ja ens hem posat a disposició dels ajuntaments i hem demanat seure per parlar, si més no, de com acabem l'any».
Quant a la possibilitat de posar-se al capdavant d'aquesta coordinació, el president de Creu Roja Manresa va remarcar que «hem d'entendre qui té les competències. Nosaltres no hem de liderar res. Que cadascú faci la seva feina i que la faci ben feta».
