José Luis Dorado Luján (Manresa, 1983) és un dels vuitanta venedors de l'ONCE que aquest dilluns van tornar a obrir els quioscos per vendre cupons o a ocupar el trosset de carrer on ho fan habitualment. Dorado, que té un 20% de visibilitat entre els dos ulls, confessa que la situació actual no és fàcil per a les persones que, com ell, tenen una discapacitat. Posa com a exemple que contínuament es demana mantenir les distàncies però que, per veure les coses bé, ell se les ha d'acostar als ulls al màxim. Malgrat tot, és una persona que ja només amb el to de la veu encomana optimisme.
Quina discapacitat té?
Només tinc un 20 % de visió i per això soc afiliat a l'ONCE, i de tant per cent de discapacitat, que és el que et valora la Generalitat, tinc el 65 %.
Aquesta discapacitat visual, d'on li ve?
Em ve d'herència. Ho tenia el meu avi i va tenir bessones, una de les quals és la meva mare, i totes dues ho van tenir. Jo també i el meu cosí, que treballa com jo a l'ONCE, també ho té.
És de naixement, doncs.
Sí. Els meus pares em van dir que quan tenia un any em costava agafar les joguines, que no sabia on eren. Em van derivar a l'oculista i va veure que tenia un problema visual, i fins als dos anys no vaig portar ulleres. Sí, ho tinc des de petit i m'he acostumat a viure amb aquesta visió.
Sempre porta ulleres?
Per estar per casa, i al carrer porto lentilles perquè és més còmode. Tens el camp de visió una mica més obert i pots veure els voltants, perquè amb les ulleres faig servir un vidre que es diu microfaceta que miro per una lupa que hi ha al mig i tota la resta és un vidre normal i corrent i, és clar, has de tenir sempre l'ull mirant endavant.
Com es diu la seva malaltia?
Es diu miopia magna i, a part, també vaig tenir despreniment de retina als 14 i als 16 anys. Als 14 a l'ull dret i als 16 a l'esquerre. Això em va fer perdre més visió.
Deu n'hi do.
Saps que has de viure sempre amb això i ho portes a la butxaca.
Des de quan és afiliat a l'ONCE?
Des del 7 de gener del 2020.
Fa quatre dies.
Sí. Jo fa 13 anys que treballo a l'ONCE però mai em vaig fer les proves d'afiliació.
Quina diferència hi ha entre estar-hi afiliat o no?
Estant-hi afiliat tens més ajudes i formes part de l'organització. Quan em jubili com a venedor encara seré de l'ONCE i si tinc 70 o 80 anys i necessito ajuda seva, la puc sol·licitar. Per exemple, et venen a casa i t'ensenyen com cuinar i saber si els aliments ja estan cuits o no, i t'ajuden a caminar pel carrer amb un bastó...
Cal pagar alguna quota?
No. Estar afiliat és simplement que arribes a un punt de visió, com per exemple el meu, que és un 10 % a un ull i un 10 % a l'altre. No has de pagar res. Simplement, de tota la venda dels cupons que fem, una part està destinada a ajudar les persones afiliades, ja poden ser nens, a l'hora d'ensenyar els gossos guia, a ensenyar a una persona cega a caminar amb el bastó... Tot això. Una gran part de la venda va a parar a ajudes d'aquestes d'afiliació. L'altra part va al sou de tots els venedors, perquè una persona que té una discapacitat que no és visual no pot estar afiliada a l'ONCE però té una ajuda, que és la feina, que li aporta un sou base i les comissions que pot arribar a tenir.
A l'hora de reincorporar-se a la feina, ha anat al mateix lloc o s'ha hagut de traslladar per culpa de la pandèmia?
No. Continuo al mateix lloc. Vaig estar al carrer durant molts anys i quan em van afiliar em van buscar un quiosc i és on continuaré treballant.
A la carretera de Cardona
La rutina de cada dia i veure el cambrer on vas a fer el cafè al matí, el teu client i estar xerrant amb ell. Tota aquesta gent, perquè d'un dia per l'altre va canviar tot i no te'n vas poder acomiadar i no saps com estan, en realitat.
Abans de la declaració de l'estat d'alarma, quina percepció tenia a partir dels comentaris de la gent? Ho va veure a venir?
La veritat és que no, perquè la gent s'ho agafava molt de broma. Fins i tot a la ràdio. Jo escolto Ràdio Flaixbac i al programa El matí i la mare que el va parir feien moltes bromes. Jo crec que estem molt acostumats a veure que les coses els passen als altres. La fam passa a Àfrica, les guerres... i això, com que era a la Xina... Recordo que el divendres dia 12 [de març] vaig anar a recollir els cupons a un bar i vaig dir a un cambrer amb qui tenim molta amistat que no n'hi deixaria perquè, tant per WhatsApp com entre la gent del carrer, hi havia una alarma molt gran. Fins i tot la venda d'aquell dia va ser molt fluixa. I ell em va dir que no n'hi deixés perquè tancaria. Va ser un dia molt estrany.
Com va preparat per a la tornada al seu lloc de feina?
L'ONCE ens ha donat el tope, que és el paquet on hi ha tots els cupons de la setmana vinent, que vam anar a recollir dimecres, una caixa de 50 mascaretes, un gel hidroalcohòlic, una pantalla i un paquet de guants. Jo vaig amb els guants i la mascareta, però la pantalla no me la poso perquè en estar dins la caseta no crec que faci falta. A part, si ara passessis per una cabina de l'ONCE veuries que hi ha un cartell que posa una cosa de la covid-19, que és que hi han anat els que les netegen i les han desinfectat i les han deixat preparades perquè hi puguem entrar a treballar tranquil·lament.
S'ha pensat en les persones invidents o amb la vista molt limitada a l'hora de donar instruccions mentre duri la situació generada per la pandèmia?
És una bona pregunta. Jo m'he trobat que, a l'hora d'anar a comprar alguna cosa, demano a la meva dona per què als establiments posen cartells on t'expliquen què has de fer i jo m'he d'apropar per veure'ls, i moltes vegades si has d'entrar a un lloc i no has vist aquest cartell... Jo em trobo amb aquest problema, que m'he d'apropar molt a les coses i que ara el que demanen és no apropar-te. A les persones sí que no m'hi apropo, perquè les veig. Sempre dic que hi veig com si fos una càmera de fer fotos vella, amb menys píxels, però em trobo que si t'han d'ensenyar alguna cosa des de lluny, jo he de dir que no ho veig i me l'han d'apropar o deixar agafar, però com que ara no es pot fer, he de demanar a la meva dona que hi vagi ella. Darrere de casa tinc un Ametller i quan vas a comprar et fan rentar les mans i posar els guants, però jo no sé on són i ho hauria de demanar. Des que va començar el confinament no he anat a comprar a cap botiga. Hi va la dona.
