La lluita per vèncer la covid-19 està sobrada de normativa i mancada de pedagogia. Què en traiem, de manar que tal local s'ocupi en un cinquanta per cent i en tal recinte s'hi puguin encabir vuit-centes persones si els governants es treuen la mascareta justament quan l'haurien de portar?

Ple municipal, el que fa 129 de Valentí Junyent i el darrer com a alcalde. Després dels plens telemàtics de març, abril i maig, el consistori torna al saló de sessions, entre els retrats de manresans il·lustres i en presència de l'esperit de les Bases de Manresa, via placa commemorativa. Pel que dèiem de la normativa, s'han afegit taules per tal que la separació entre els regidors sigui del doble que abans de l'epidèmia. Menys espai per al públic. Tothom es tapa la boca i el nas amb la mascareta excepte l'alcalde i el secretari. Potser perquè tots dos han de parlar sovint, a cada dictamen, el segon per anunciar el tema i el primer per dirigir el debat i la votació. La interventora, com que no sol haver de dir res, va protegida.

Comença la sessió. Després del minut de silenci en record de les víctimes de la covid i en homenatge als sanitaris i a tots els professionals que es barallen amb la pandèmia, l'alcalde presenta i explica el primer tema, que són justament les despeses extraordinàries per aquesta crisi, i dona la paraula als grups municipals. I llavors succeeix: quan han de parlar, els regidors es treuen la mascareta. I quan han acabat se la tornen a posar.

Ho fa Andrés Rojo, de Ciutadans; Jordi Trapé, de Fem Manresa; Felip González, del PSC; Marc Aloy, per l'equip de govern. Ho torna a fer Trapé en la contrarèplica. Després es passa a un altre tema i prenen la paraula altres regidors, els quals imiten el comportament dels seus precedents i es dirigeixen al micròfon, al consistori i a tots els presents a cara descoberta. Tots ells es treuen la mascareta per parlar i se la posen novament per callar.

Si haguessin seguit els espais divulgatius dels principals mitjans de comunicació, començant per la televisió de Catalunya i els seus especials amb el doctor Trilla i les escenificacions i dibuixos animats del noi del Quèquicom, sabrien el següent: que quan estàs quiet, assegut i callat, les gotetes de la teva respiració són poques i surten amb poca força; de seguida cauen a terra. En canvi, quan parles exhales més aire i més gotetes, i amb més força, de manera que arriben més lluny. Lògicament, com més alces la veu i més t'apassiones, més gotes escampes i més lluny arriben.

I les gotes de la respiració són les que porten el virus. Aquesta és la principal via de transmissió. Com menys inspirem l'aire respirat pels altres, menys risc de contagi. Per això les festes en locals interiors on es riu i es canta, o aquelles en què la música alta obliga a cridar, són apostes guanyadores per ser l'epicentre d'un rebrot. I sopar en una terrassa és més segur que dins la sala del restaurant.

En conseqüència, si estàs infectat (sense saber-ho!) però no et mous i no parles, la probabilitat que escampis la malaltia és molt menor que si fas un discurs. Per tant, és quan parles que t'hauries de posar la mascareta, per impedir que les gotetes de la teva respiració s'escampin pel recinte. Justament al contrari del que feien ahir els membres de l'excel·lentíssima corporació manresana.

Els regidors, i l'alcalde al capdavant, es van mostrar conscients que les accions per plantar cara a la covid, i als seus efectes devastadors en la societat manresana -especialment entre els més vulnerables-, han suposat una patacada per a les arques municipals. 1,6 milions fins ara, segons Junyent. Seran tres milions al final, segons Trapé. Seran els que calgui i no direm que no, però després ho pagarem amb sacrificis, segons González. El que és segur és que l'exercici es tancarà amb dèficit i no serà petit, avisa l'alcalde en el seu altre paper de regidor d'Hisenda. El que és segur és que amb mascareta podien ser igual d'eloqüents i més profilàctics i exemplars.