Pel que fa a les llars sense ordinador a casa, els centres educatius de Manresa van identificar 161 alumnes de sisè (17,04%) i 74 alumnes de 4t d'ESO (8,22%).
Si es comparen aquestes dades es veu que el percentatge d'alumnes de 4t d'ESO identificat a Manresa s'aproxima al percentatge global de Catalunya, mentre que per a l'alumnat de sisè de primària, a Manresa hi ha un percentatge molt més elevat (17,04%) que el de la mitjana de Catalunya (8,5%).
L'estudi aclareix que, tot i que el criteri de selecció dels alumnes que han utilitzat els centres de Manresa pot no ser estrictament coincident, «es pot afirmar que a sisè de primària existeix una bretxa digital significativa a Manresa»
D'altra banda, l'estudi recull una reflexió provinent de les direccions dels centres educatius en relació amb les vivències d'aquests dies per la pandèmia i la suposada bretxa digital.
Factors a tenir en compte
S'explica que les administracions han proporcionat aparells i connectivitat per als alumnes que no en tenien amb la finalitat de reduir les diferències, però la percepció dels centres és que allò que més ha facilitat o dificultat el seguiment telemàtic del curs per part dels alumnes ha estat el nivell instructiu dels progenitors i la seva capacitat per acompanyar els seus fills.
Aquesta limitació d'algunes famílies es pot donar, entre altres motius, per falta d'estudis i formació acadèmica, per problemes lingüístics, per predisposició a dedicar temps als fills o per les condicions de l'habitatge.
«En tots aquests aspectes no és fàcil compensar les desigualtats fora de l'escola, mentre que el treball presencial amb els alumnes és el que realment equilibra les desigualtats socials», afirma.
