Després de 3 anys de feina, ahir es van presentar els resultats de l'estudi sobre la segregació escolar a Manresa, que afirma que a la ciutat el sistema escolar està «molt saturat» però «hi ha millor distribució d'alumnat estranger que al global de Catalunya».
El 64,6% dels grups d'infantil i primària tenen més de 25 alumnes i el 67,5% dels grups d'ESO en tenen més de 30. Dos de cada tres grups a Manresa estan sobreocupats. Tant a Manresa com a tot Catalunya s'observa millor equitat en la distribució de l'alumnat estranger a secundària que no pas a primària.
Una dada esperançadora, els dos darrers cursos s'observa una lleugera millora tant a Manresa com en el global de Catalunya, que és més significativa a secundària que a primària.
A més a més, la millora en la distribució de l'alumnat estranger entre tots els centres del municipi els darrers dos cursos s'ha aconseguit malgrat l'increment en la quantitat de població estrangera a la ciutat de Manresa.
També deixa constància que l'equitat aconseguida en les assignacions que es porten a terme per l'anomenada matrícula viva (alumnat que s'incorpora al llarg del curs) fa pensar que «l'efecte de l'arribada de nous alumnes un cop començat el curs no només no incrementa, sinó que fins i tot compensa els desequilibris propis dels processos de preinscripció basats principalment en la lliure elecció de centre per part de les famílies».
La presentació es va fer en un acte a la sala de Columnes de l'ajuntament amb presència de tots els grups polítics municipals i la intervenció de Valentí Junyent, alcalde de Manresa; Albert Ramírez, president de la Comissió d'Estudi de la Segregació Escolar de Manresa, i Toni Massegú, regidor d'Ensenyament.
L'estudi posa de manifest que, mentre que des del punt de vista de l'equitat i la no-segregació, seria desitjable que tots els centres de Manresa tinguessin una composició social semblant, o no gaire diferent, la realitat és ben diferent.
A P3 hi ha pocs centres que tenen una composició social heterogènia (a partir del nivell d'instrucció dels progenitors). La majoria tenen una composició social molt més homogènia (tant perquè concentren famílies amb estudis superiors com perquè concentren famílies amb estudis primaris). «Es podria dir que hi ha quasi una relació inversa entre el percentatge dels progenitors amb estudis superiors que demanen un centre i el percentatge dels que el demanen famílies amb només estudis primaris».
Més que distribuir alumnes
Una reflexió que fa és que la segregació escolar no s'acaba amb una bona distribució d'alumnes (en especial els estrangers) entre els diferents centres d'un municipi. Cal revisar els aspectes d'organització del mateix centre, les metodologies d'aula per atendre la diversitat de l'alumnat i les garanties d'equitat en l'accés dels alumnes i famílies als serveis que ofereix el centre. Tots aquests punts determinen el nivell d'inclusió o segregació.
