Amb una ovació de tots els regidors, de la quinzena de persones que van poder assistir ahir des del saló de sessions al seu discurs de comiat -i de la vintena més que hi havia a la sala de Columnes- Valentí Junyent va tancar el seu cicle de 9 anys com alcalde de Manresa

Un final d'etapa dut a terme amb les circumstàncies més excepcionals que es recorden, però que, més enllà d'això, va servir per reivindicar la tasca del conjunt dels ajuntaments convergents que han governat la ciutat.

Ell ho va dir amb totes les lletres quan va deixar de banda el guió del discurs que portava escrit amb cura per declarar-se «orgullós de ser un alcalde convergent», encara que no hagi estat mai militant d'aquest partit (és associat del PDeCAT

Només se li va trencar la veu al tram final de la seva intervenció -que va fer dret amb un faristol davant els regidors sense mascareta separats per la distància de seguretat- quan va agrair el suport incondicional de la seva família «i molt especialment a la Rosa, que sempre ha trobat la manera d'acompanyar-me per superar qualsevol situació i seguir endavant».

La seva esposa i el seu germà estaven asseguts a primera fila del públic. L'acte es va dur a terme amb la presència de la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Estefania Torrente; alcaldes, exregidors, el president del PDeCAT, David Bonvehí, i l'exsecretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, entre d'altres.

Irujo i Majó

Va reivindicar la superació del partidisme en benefici dels ciutadans i va voler esmentar especialment dos regidors que, tot i no haver format part de cap equip executiu d'aquesta etapa, i ser dues persones ideològicament llunyanes d'ell, «van aparcar les diferències per treballar al costat del govern pel be comú de la ciutat».

Els va posar nom i cognom: «Josep Lluís Irujo, del PSC I va afegir: «Buscar sempre allò que ens uneix i aparcar el que ens separa és la millor fórmula per fer progressar la ciutat».

Va començar el seu discurs dient que havia arribat el moment de tancar una etapa de nou anys «durant els quals he treballat incansablement per honorar el càrrec i la institució. Nou anys plens de reptes que hem anat superant, amb el treball, l'esforç el compromís i la dedicació d'un equip de persones essencials i imprescindibles, algunes de les quals avui m'acompanyen, i que han fet possible arribar fins aquí».

Moments molt complicats

En el discurs de comiat va voler recordar alguns moments viscuts que considera especials, com els acords per desencallar els plets del Casino i de la plaça Bages, la consecució del finançament per a l'ampliació de l'Hospital de Sant Joan de Déu, la signatura de la federació per crear la UVic-Universitat Central de Catalunya, la commemoració de les Bases de Manresa i la visió del projecte Manresa 2022 i els progressos que hi ha hagut des de l'inici fins ara.

També va esmentar els moments «molt complicats» que se li han presentat durant el seu mandat, com la greu situació econòmica en què va trobar l'Ajuntament l'any 2011 «i la que estem vivint actualment a causa dels efectes de l'emergència sanitària del coronavirus i la crisi econòmica que ha provocat».

Va enumerar algunes circumstàncies especialment dures, com la tràgica mort en acte de servei de l'agent de la Policia Local Edouard Guillem Trapero, i els lamentables casos de violació a la ciutat, per citar-ne dos de molt significatius.