A Florenci Serra Muntaner (Prades de la Molsosa, 1943-Manresa, 17 d'abril del 2020) se'l coneix força amb americana i corbata -home de banca, manresanista, president de Jove Cambra i Creu Roja, cofundador de Tertúlies a la Cuina i de l'Associació de la Misteriosa Llum- però poc sense.

Va néixer vuitmesó. El seu pare, el Miquel, era un pagès de Castelltallat que havia anat a viure a Prades de la Molsosa amb la Paquita, modista nascuda a la fàbrica Vermella de Sant Benet de Bages. Era un 21 de juliol i les dones van atendre la urgència mentre als homes els quedava la mirada que els queda en aquestes situacions.

Com era costum, es va enterrar la placenta sota un roure, perquè així el nen creixés sa i fort, i se li va donar, amb una culleradeta de postres, vi de la bota de la casa. Tres anys més tard va arribar la seva germana Maria Àngels. Quan tenia 9 mesos es van traslladar a viure a Manresa, a la carretera de Vic número 88. El pare va entrar a treballar a la Ferreteria Armengou, a la mateixa carretera de Vic. Després va treballar a la Salinera Manresana, on es fabricava un tipus de sal fina anomenada disal. Va treballar a la Fàbrica Nova en el torn de nit i, finalment, va entrar a la Cremsa, a Sant Fruitós, on es va jubilar.

El Florenci va estudiar comerç a l'Acadèmia Santa Victòria i va entrar a treballar als 12 anys a l'IRSA, on entre altres coses comercialitzaven a Manresa la Pepsi Cola -d'aquí li va quedar que tingués més interès per la Pepsi que per la seva contrincant. Allà ja tocava temes comptables i factures. Als 14 va anar a portar la part administrativa de cal Jubert i, posteriorment, a cal Morros (concessionari de la Seat) i ho compaginava fent el mateix a la sabateria de cal Torra. Posteriorment ja va entrar de director del Bankunión, més endavant Banco Urquijo Unión i anys més tard va canviar per dirigir la sucursal de Manresa del Banco Pastor. Com a anècdota, mentre treballava a Bankunión li van proposar d'assumir un projecte a Miami i la família va estar a punt de marxar a viure als Estats Units (la persona que l'havia proposat era el llavors director general de Bankunión, Isidre Fainé).

La seva dona, Meylin Rovira Guilanyà, es va enamorar d'ell als 17 anys en un guateque d'amics on, a ulls seus, era el més guapo de la colla. Ell tenia 19 anys. En aquelles èpoques el company inseparable del Florenci era Antoni Masana.

Va viure amb la família a l'avinguda Tudela i després al carrer Sant Josep. Va ser pare de dos fills, l'Anna i l'Alexis, dels quals se sentia orgullós.

Amant de la Costa Brava, el darrer dia de classe els seus fills sabien que trobarien a la sortida el pare i la mare amb el cotxe carregat amb les maletes i els estris per anar directament cap al mar, a Calella de Palafrugell, però sobretot a Llafranc. És allà on havien passat la lluna de mel, a l'hotel Terramar. Els estius, a la tornada de la Costa Brava, la mare i els fills anaven cada dia a la piscina de Callús i dinaven entrepans. El cap de setmana s'hi afegia el Florenci. Amb els anys van adquirir una segona residència a Palamós. Allà, a Florenci Serra li agradava anar a les subhastes de peix a comprar-lo directament.

Com que no se'n podia estar, a Palamós va acabar sent president dels Amics del Museu de la Pesca d'aquesta localitat.

Era un amant de les havaneres i la família recorda especialment les cantades de Calella. Cal destacar-ne que es lliurava als que estimava i que el caire poc comunicador dels seus sentiments que tenia de petit el va compensar tota la vida fent coses pels altres.

Potser va ser d'aquell naixement prematur que li venia l'ànsia d'organitzar, de preveure i ser protagonista.

La família organitzarà un acte de comiat l'1 de juliol a 2/4 de 8 del vespre al parc de Puigterrà.