Engràcia Puigbó Pons va néixer el 21 de maig del 1927 a Sant Hipòlit de Voltregà, a la comarca d'Osona, però des dels 16 anys i fins al moment de la seva mort, l'1 d'abril passat, va viure a Manresa. A la capital del Bages era molt coneguda perquè durant dècades, amb el seu marit, va tenir la botiga de màquines de cosir Refrey, al carrer Guimerà, i també va ensenyar a brodar a màquina a diverses generacions de manresanes.

Engràcia Puigbó era la filla petita del matrimoni format per Manuel Puigbó Castelló -que va ser alcalde de Sant Hipòlit de Voltregà del novembre del 1937 al març del 1938- i Concepció Pons Pol, i tenia un germà, el Josep.

De ben petita, destacava per ser una nena amb molta vitalitat, amant dels animals, i també era una apassionada pel brodat a màquina, que amb els anys es va convertir en la seva professió. Va aprendre'n quan només tenia 11 anys i la seva passió era tan gran que anava de casa seva fins a Vic a peu per poder-ho fer.

Van viure a Sant Hipòlit de Voltregà fins que el seu pare va morir afusellat i aleshores, quan ella tenia 16 anys, juntament amb la seva mare i el seu germà van decidir traslladar-se a Manresa a la recerca de millors oportunitats per guanyar-se la vida.

A la capital de Bages, tant ella com la seva mare van treballar en una fàbrica tèxtil, i el seu germà treballava de fuster.

Va ser a Manresa on també va conèixer el qui després seria el seu marit, Ramon Bové Puigneró, amb el qual va tenir dues filles, Concepció i Maria Dolors.

Uns anys després d'haver-se casat, el matrimoni va obrir la que seria la seva primera botiga, al carrer de Santa Llúcia. Allà, Puigbó ja va recuperar la seva passió pel brodat, i també venien i reparaven màquines de cosir. Més endavant, el matrimoni va traslladar la botiga al carrer Guimerà, coneguda com a Refrey per la marca de les màquines de cosir que hi venien. També va ser aquí on diverses generacions de manresanes van comprar la seva màquina de cosir i van aprendre l'art de brodar i a fer el seu aixovar amb Engràcia Puigbó.

Amb el temps, les dues filles del matrimoni es van incorporar al negoci i també ensenyaven a les joves a brodar: havien arribat a fer quatre torns al dia amb 20 alumnes per torn. Anys després, a l'establiment també hi van incorporar el negoci de merceria, que tres generacions després encara segueix viu, ara a la cantonada entre la carretera de Vic i el carrer de Sant Joan Baptista de La Salle.

Un cop es va jubilar, Puigbó va continuar anant a la botiga -que era la seva vida-, on passava el temps amb el seu marit, que va morir ara fa 11 anys, i també parlant amb els clients. Més enllà del negoci familiar, Puigbó, al llarg de la seva vida, també va gaudir viatjant en família per Europa, i passava moltes hores a la casa de camp familiar, on gaudia de l'entorn i la natura.