Aquest cop no va sortir ningú del Galliner a recordar a l'audiència els propers espectacles de la programació del teatre, però un cop vista la posada en escena del ple que es va celebrar ahir al migdia al Kursaal, tampoc no hauria desentonat. La disposició de les taules en forma d'U, amb 21 dels 25 regidors asseguts als seus llocs -ja s'ha dit que hi faltaven els del PSC-, tenia un aire d'obra de teatre d'intriga de les que factura sovint el director Jordi Casanovas, l'autor de Sopar amb batalla. Però la sang no va arribar al riu.

Quatre pots de gel al darrer replà del pati abans d'entrar al vestíbul del Kursaal, mascaretes, l'avís que només hi podia haver dues persones a la zona comuna dels lavabos i una platea amb cadires buides entre els espectadors van ser l'escenografia d'una representació insòlita que va tenir quatre discursos previsibles per part dels secundaris i un altre un punt més emotiu del protagonista de la vetllada. Quatre banderes en un racó i l'escut de Manresa sostingut per uns cables al damunt dels actors -perdó, els polítics-, va ser tot l'attrezzo d'una funció que va seguir el guió previst.

La quarta paret no es va esberlar ni a l'hora dels aplaudiments, que només van rebre els representants dels partits de govern. Si calia portar o no el ple a l'escenari d'un teatre és un debat que ja continuaran els implicats, però del que es va viure ahir en podria treure el món de la faràndula una idea: talment com en un casament, Aloy es va fotografiar amb tothom qui li ho va demanar, allà al damunt de la fusta. S'imaginen la requesta que podria tenir entre el públic la possibilitat d'endur-se a casa una imatge amb el Manrique o la Vilarasau?