El quart alcalde d'ERC que té Manresa

Durant el segle XX Manresa ha tingut també algun alcalde d'un partit republicà com Maurici Fius i Palà, alcalde durant tres biennis (l'últim el 1914-15) i que cal reivindicar amb motiu del centenari de la seva mort, ocorreguda el novembre de 1920 per la gran tasca que va realitzar en el camp de l'urbanisme, sanitat i educació, entre altres, i on destaca pel cobriment de part del tor-rent de Sant Ignasi, campanyes de vacunació per erradicar malalties endèmiques a la ciutat, l'ampliació de l'Hospital de Sant Andreu, completar la xarxa de clavegueram, la creació de l'Escola d'Arts i Oficis i d'escoles nocturnes per a obrers.

Van haver de passar quinze anys perquè en les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 guanyessin les esquerres a tot l'Estat, caigués la monarquia d'Alfons XII i s'instaurés al cap de dos dies la II República. A la nostra ciutat agrupacions i entitats d'esquerres van constituir Concentració Republicana i van obtenir 2.081 vots davant els 1.607 vots de la Federació Regionalista (encapçalada per la Lliga), a més d'altres formacions.

Es va constituir una Junta de Govern Republicana Provisional sota la presidència de Joan Selves i Carner (ERC), que va ser proclamat oficialment alcalde el dia 16 d'abril. Al cap de poc temps va ser escollit diputat a les Corts Constituents (1931); diputat al Parlament de Catalunya (1932); governador general de Catalunya i conseller de la Generalitat de les carteres d'Economia i Agricultura i de Governació (1933-34). La seva implicació en la política estatal i nacional va fer que cessés d'alcalde de Manresa el juliol del 1931. El 28 de juny del 1934, a l'edat de trenta cinc anys, va morir després d'una llarga malaltia. La seva personalitat i pes polític dins del govern -fou home de confiança de Francesc Macià i Lluís Companys- va fer que se celebressin uns actes d'enterrament a Barcelona i a Manresa que van tenir l'assistència d'un gran nombre de persones i la participació dels principals polítics del país.

La figura de Joan Selves i Carner (Cas- telltallat) s'ha honorat en dos moments històrics. Durant la Segona República el mes de juliol del 1936 l'Ajuntament va comissar Casa Caritat i va crear una nova entitat a la qual es va anomenar Asil-alberg Joan Selves i va ser administrada per Sanz Ibarz, d'ERC, i Carme Baltiérrez, vídua de Joan Selves i Carner. També el nom de Muralla de Sant Domènec va ser substituït pel de Joan Selves i Carner. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) al principi dels vuitanta es va col·locar una placa a la casa on va viure (Urgell, 34-36) i el seu nom dona nom al primer centre cívic que va obrir-se a Manresa a la barriada Saldes-Plaça Catalunya. Està enterrat en un panteó al cementiri de Manresa.

Amb motiu de la seva abdicació el va substituir Lluís Prunés Sató (ERC), de Manresa, cinquè tinent d'alcalde i president de la Comissió de Foment.

El desembre del 1932 va deixar el càrrec d'alcalde de la ciutat en ser nomenat governador civil de Girona i posteriorment Comissari d'Ordre Públic de la Generalitat a Tarragona; i conseller d'Economia i Agricultura i de Treball de la Generalitat (1936). Va ser empresonat pels fets del 6 d'Octubre del 1934 i condemnat a vuit anys de presó, però amb el triomf del Front Popular (1936) va ser amnistiat i reposat com a conseller de la Generalitat. El 1937 es va refugiar a París i el 1938 es va traslladar a Cuba, on es va dedicar a la indústria i al comerç fins que el 1953 es va establir a Mèxic, on regentava una farmàcia. Va morir el 1964 a Cuernavaca (Mèxic).

L'any 2005 l'Ajuntament li va dedicar un carrer a la zona de la Parada 2 dins del barri de la Carretera de Santpedor-la Parada.

Quan Lluís Prunés va abdicar va ser nomenat alcalde Francesc Marcet Artigas (ERC), de Manresa i membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa. Fou alcalde des del desembre del 1932 fins a l'octubre del 1934, quan amb motiu dels fets dels Sis d'Octubre i per haver-se mantingut fidel al president Companys va ser empresonat i condemnat. Després de les eleccions del Front Popular (1936) va ser amnistiat i restituït com a alcalde gràcies al triomf del Front d'Esquerres.

El cop d'estat militar i l'inici de la guerra civil li va fer viure un moment molt difícil per la pèrdua de poder polític de l'ajuntament davant del Comitè Revolucionari Antifeixista. La seva acció decidida juntament amb altres persones, com Lluís Rubiralta, va permetre la salvació d'una part important del patrimoni manresà, com la basílica de la Seu.

L'octubre de 1936 va deixar l'alcaldia en mans de Josep Corbella, membre de la CNT, i es va convertir en l'últim alcalde d'Esquerra Republicana a Manresa fins que ara, al cap de vuitanta-quatre anys, Marc Aloy -del mateix partit- assoleix de nou l'alcaldia.

A final del gener del 1939, davant la imminent entrada de les tropes franquistes va marxar a l'exili i no va poder tornar a la ciutat fins a l'any 1948, on va haver de patir el menyspreu i la repressió d'una bona part de la societat manresana. Va morir el juny del 1974 a la seva ciutat.

El febrer del 2005 Manresa li va dedicar un carrer a la zona de la Parada 2.

Durant els seus governs juntament amb les alcaldies de Josep Corbella Sunyé, Joaquim Fornells Parera i Emilià Martínez (1931-1936), els tres de la CNT, la ciutat va experimentar grans canvis urbanístics com la cobertura d'una bona part del torrent de Sant Ignasi, el pla de l'Eixample; creació d'equipaments culturals com l'escola Renaixença, Escola de Música, escoles a bar-ris i escola bressol; socials com menjadors i dormitoris per a ciutadans amb pocs recursos; sanitaris com el pavelló per a tuberculosos i la reforma del dispensari, o equipaments esportius com la piscina municipal, entre molts altres.