Si refrescar-se a l'aigua de la piscina ha estat alliberador per a molts usuaris després dels tres mesos de confinament, per a les famílies amb un nen amb discapacitat intel·lectual, que han patit especialment durant l'estat d'alarma, banyar-s'hi és un moment que pot ratllar la felicitat. La manresana Olga Ibarra ahir estava amb el seu fill, que té una discapacitat, a la piscina exterior de la capital del Bages. «Està molt content de poder venir aquí», afirmava.

El seu fill es diu Oriol, té nou anys i no parla. «Expressa el que sent d'una altra manera. Té moltes altres maneres de comunicar-se, i quan li dic que anem a la piscina riu. Amb l'expressió de la cara et fa partícip del que està vivint», destaca Ibarra. Ahir es veia l'Oriol satisfet d'estar a l'aigua i d'estar jugant a la piscina. Mare i fill són usuaris habituals de la piscina, ja hi anaven altres estius i tenen la intenció d'anar a capbussar-s'hi com qualsevol altre any.

Algunes de les restriccions de les instal·lacions de les piscines de Manresa és que només poden accedir a l'exterior 65 persones durant dues hores, com a màxim. «Per a ell és millor que no hi hagi tanta gent. Una de les coses que ens aporta tranquil·litat, precisament, és que no hi pugui haver aglomeracions, i això és molt important», afegeix la mare. També assegurava estar sorpresa en no veure altres famílies amb algun nen amb discapacitat a la piscina, pels aspectes positius que aporta anar-hi, i ho atribuïa «potser» al fet que «per a alguns potser és un problema reservar unes hores concretes».

L'Oriol ha viscut el tema de les aglomeracions amb especial neguit. «Nosaltres podíem sortir al carrer. Durant setmanes hem passejat pels carrers completament buits, i quan va veure la primera terrassa amb gent a la plaça Major, es va espantar molt», explica la mare. Durant el confinament, algunes famílies van optar per portar algun distintiu blau, algun element com un mocador al coll, perquè els veïns sabessin que es tractava d'una família amb un nen amb discapacitat. «Jo hi estat en contra perquè aquest símbol suposa un estigmatització cap a les persones que tenen una discapacitat», considera.

Les famílies com la de l'Oriol han hagut d'afrontar durant el confinament aquests dilemes, tot i que la seva mare afirma: «Només ens havia de parar, per demanar la identificació, el personal competent per fer-ho, com la policia. En aquest sentit no he tingut cap problema», assegura.