A Francisco Costa Riera (Manresa, 1943), conegut com el Kiko de l'orquestra Tropik Show, li agradava omplir l'escenari amb la seva trompeta, i fins i tot s'atrevia a cantar en les moltes temporades que el grup va anar sense cantant solista. «Tenia amics per parar un tren, perquè allà on anàvem es posava el públic a la butxaca amb la trompeta», explica el seu germà Joan, dos anys més gran. Tots dos van tocar sempre junts des del 1960 i fins que es van jubilar. El Joan ocupava un lloc més discret a l'escenari amb el seu piano, mentre que el Kiko era sempre al davant, fent-se l'amo de la festa. En els concerts de festa major, el seu moment preferit era el del vals-jota El Batallador: «Es lluïa amb la trompeta, tirava les partitures enlaire i gaudia del seu xou».

Els pares del Joan i del Kiko van voler que els seus fills fossin músics per l'avi matern, Joan Riera Mas, que tocava el violí. Als 7 o 8 anys, van començar a estudiar tots dos piano. Però el Kiko no se'n sortia i es va passar a la trompeta, que li va fer més el pes. El 1958, quan tenia 15 anys, el Kiko va començar a tocar amb l'orquestra Iris. En aquella època Manresa estava plena de conjunts i orquestres: tocaven als balls dels caps de setmana d'arreu de la comarca i, entre setmana, cada músic feia el seu ofici. El Kiko era impressor i havia treballat a cal Nadeu, mentre que el Joan era sastre i havia treballat a cal Ferrer, al Born. El 1960 els dos germans ja van començar a tocar junts, al conjunt Capri. Quan el Joan va acabar la mili, l'orquestra Solistes Reunits va anar a buscar els dos germans «per agafar la maleta i marxar lluny a tocar, o sigui que sí que teníem feina... i havíem de combinar-ho per poder anar a totes les províncies, als pobles del sud de França cada 14 de juliol, a Suïssa al Casal dels Espanyols... Havíem voltat molt». Al cap d'un temps, com que donava més la música «perquè cada cop tocàvem més», tots dos van deixar els seus oficis.

Mentre estaven amb Solistes Reunits, el Kiko va haver d'anar a fer la mili al Sàhara, a Sidi Ifni. Després van anar un parell d'anys amb el grup Jake Mate i llavors, el 1973, ja van formar el seu propi grup, Tropik Show, format per 5 músics, que va estar en actiu fins que es van jubilar. En aquella època van compartir escenari amb Duo Dinámico, Lorenzo Santamaría, Juan Pardo, Rudy Ventura, Conchita Bautista, Mary Santpere, Mocedades, Núria Feliu... El Kiko «ho donava tot per la música. Havíem d'arribar hores abans per no fer tard... No respectava ni Nadal ni res! Fins i tot quan es va morir el pare, al matí es va fer l'enterrament i a la tarda ja vam anar a tocar a Mataró en un casament», recorda el seu germà. Quan, amb l'auge de les discoteques, els balls van anar afluixant (els pobles, molts de l'Aragó, els havien llogat per 4 o 5 dies per la festa major), es van dedicar a tocar en festes particulars, especialment casaments, «i teníem més feina que mai». Van animar la nit de Cap d'Any al restaurant El Mirador de Montserrat del 1994 fins al 2010.

Aficionat al billar, tenia «l'oficina» al bar Chinito de la carretera de Vic. Si se'l buscava, tothom sabia que era allà on se'l podia trobar. També durant força anys havia fet rutes per anar a repartir diaris, i per això anava a la nau d'Impressions a buscar exemplars de Regió7.

El Kiko va fer 77 anys l'11 de març. El 17 de març a la nit ja el va haver d'anar a buscar l'ambulància per portar-lo a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Va morir el 5 d'abril. Tres dies més tard, el 8 d'abril, havia de celebrar els 50 anys de casats amb Dolors Díaz Sánchez. Ja tenien la festa preparada per celebrar-ho: fins i tot el detall de record. I se sumen més coincidències d'aniversaris en pocs dies: el 2 d'abril celebrava el seu sant i el 7 d'abril feia 50 anys de la mort de l'àvia paterna i també va fer 10 anys la seva neta Núria. El Kiko i la Dolors van tenir un únic fill, Josep Maria Costa, que també continua la tradició familiar de la música, amb la seva dona, Cristina Puig, perruquera a Puig-reig, formen Solistes Duet. El Kiko s'estimava molt la família, especialment la seva neta: «Vivia per ella».