L'Ajuntament de Manresa ha aconseguit sentències favorables al dret a la salut amb la instal·lació de comptadors a precari en pisos ocupats, però la regidora d'Acció Social, Mariona Homs, ha destacat un darrer pronunciament judicial per ser el primer que «apuntala el dret a l'habitatge digne».

Es tracta d'una sentència del jutjat contenciós número 5 de Barcelona que desestima el recurs contenciós administratiu presentat per la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària, més coneguda com a Sareb o Banc dolent, contra l'Ajuntament de Manresa.

La sentència fa referència al cas d'un immoble propietat de la Sareb on no vivia ningú i que va passar a ser ocupat per una família considerada vulnerable i en risc d'exclusió social per part de l'Ajuntament, que va fer posar un comptador d'aigua perquè tingués subministrament.

El jutge considera que l'Ajuntament té competències pròpies, entre altres matèries, en subministrament d'aigua, protecció de la salubritat pública i prestació dels serveis socials.

Per tant, «som davant d'una competència que correspon a l'Ajuntament i que es tracta de l'adopció de mesures que tendeixen a garantir l'accés dels ciutadans en situació de vulnerabilitat als subministraments bàsics».

En matèria de subministraments entronca aquesta potestat amb l'article 46 Llei 18/2007, del dret a l'habitatge quan diu que les mesures protectores que han d'adoptar les administracions públiques poden consistir en l'adopció d'accions positives en favor de col·lectius i persones vulnerables, la prohibició de conductes discriminatòries i «l'exigència de l'eliminació d'obstacles i restriccions a l'exercici del dret a l'habitatge i d'ajustaments raonables per a garantir el dret a l'habitatge».

Un pas endavant

La regidora d'Acció Social, Mariona Homs, destaca que fins ara l'Ajuntament ha aconseguit sentències «que ens permetien l'accés a l'habitatge per entrar a posar els comptadors solidaris».

Seguides de tres recursos seguits guanyats a la Sareb. «Dues sentències que apuntalen el dret a la salut. I reconeixen el dret a l'habitatge digne, però no hi entraven a fons. Aquesta tercera confirma els altres pronunciaments, que els comptadors d'aigua potable formen part del dret a la salut pública, i a banda reconeix que també formen part d'un habitatge digne».

La sentència concreta que s'entén per ajustaments raonables per a garantir el dret a l'habitatge «les mesures dirigides a atendre les necessitats singulars de determinades persones per a facilitar-los, sense imposar una càrrega desproporcionada, la inclusió social i el gaudi del dret a l'habitatge en igualtat de condicions amb la resta de persones».

El jutjat contenciós número 5 de Barcelona afegeix que el fet de gaudir d'aquests subministraments afecta directament el gaudi del dret a l habitatge, ja que tot habitatge n'ha de tenir, «i és tasca de l'Administració que aquest extrem es faci efectiu mitjançant l'adopció d'accions positives com la que ens ocupa, la qual no implica cap perjudici per a la propietat i a la vegada suposa un garantia per als mateixos ocupants, propietat i veïns».

El jutge afegeix que «no ens trobem davant de cap acció coercitiva, sinó davant de l'adopció d'un programa dit dels comptadors en precari que l'Ajuntament aprova d'acord amb les competències que té atribuïdes, i que en el cas que el propietari no hi accedeixi voluntàriament es pot procedir a la seva execució».

És competent

El tribunal considera que l'Ajuntament de Manresa ha atorgat les autoritzacions per instal·lar els comptadors perquè té competència per a fer-ho.

A hores d'ara hi ha 113 comptadors solidaris instal·lats a Manresa.

Segons la regidora d'Acció Social, «som un dels municipis del país que ha aconseguit posar els comptadors solidaris d'aigua amb més celeritat i amb més volum».

Homs considera molt important tenir present «la necessitat de solidificar les competències municipals identificant els límits de les seves costures amb la necessitat d'instar les modificacions estructurals imprescindibles».

Segons Homs, l'estratègia de l'Ajuntament és garantir la salubritat pública i la competència de subministrament domiciliari d'aigua potable.

I insisteix que «a la ciutat tenim una situació pionera pel que fa a la instal·lació dels anomenats comptadors socials i que està sent d'interès per molts altres municipis i administracions», ja que ha estat «refermada per diferents pronunciaments judicials».