Pel sol fet de ser dones ens fan invisibles. Però shhhh... Ens fan invencibles». Aquesta és una de les estrofes del Rap per la igualtat» escrit i interpretat per joves del casal manresà La Kampana. Milton, Nourdine, Najia, Souhaila i Aiman són alguns dels autors de la lletra i també els intèrprets d'un projecte, juntament amb altres, que es va acabar enregistrant amb vídeo i que ha guanyat el premi Abacus al millor projecte social.

Competien amb una cinquantena més de filmacions i iniciatives d'arreu de Catalunya, la majoria fetes a escoles. Però el premi no ha sigut el més important, sinó el que han après durant tot el procés, segons asseguren, i sobretot el missatge que escampen. «La imatge que vull de mi és d'una dona lliure, forta i dura», diu una altres de les estrofes de la cançó. «Lliure, forta i dura» és precisament la tornada de la peça, interpretada en català, castellà, àrab i amazic.

Quan se'ls demana precisament què han après uns diuen que a perdre la vergonya, altres a intentar rimar paraules. Hi ha qui afirma que els ha ensenyat a compartir i qui assegura que el projecte li ha permès conèixer més gent. En el que tots coincideixen, en una trobada a La Kampana mateix, és a dir que sobretot els ha ensenyat a treballar en equip i a escoltar. Perquè tot va partir d'això: d'escoltar. La lletra, la idea va sorgir després de tancar-se en una sala «tots junts, parlar i escoltar», explica la Najia. El premi va ser la cirereta del pastís. «Hi hem posat esforç i molt amor», diu el Milton, i l'Aiman hi afegeix que «la gent ens ha fet confiança».

El rap comença amb una frase demolidora: «Pensava que al segle XXI la igualtat estava superada». Però resulta que no. «Has passat per carrers, t'has pintat sense pintura, has cregut que podries passar desapercebuda», diu el rap, que també toca el tema del racisme, d'actualitat pels episodis xenòfobs als Estats Units o al Bages mateix.

Manresa és racista? No, diuen. Una ciutat no és racista, opina la Nourdin. «Això depèn de cada persona». Es genera un cert debat i conclouen que tot va en funció de l'educació rebuda en el si de la família, però que una persona racista pot arribar a canviar de parer si reflexiona sobre el tema perquè, com diuen a la cançó, «nosaltres som iguals, el blanc que el negre. No importen els diners ni tenir cotxes. Importa la salut i l'amor als nostres pares». Diuen que el rap «pot ajudar a reflexionar».

«Esteu ajudant a fer una ciutat millor», intervé la regidoria d'Infància, Joventut i Gent Gran, Rosa M. Ortega. A partir d'ara tenen un nou repte: actuar en directe. Bufen i, en un primer moment, s'espanten. El projecte ha tingut la col·laboració d'un dels referents de la música urbana en català, Nel·lo C. Els anima a fer-ho. «La gent no fa música per escoltar-la a casa, sinó per arribar a tothom. Esteu representant Manresa i no hi ha cap noi o noia blanc al grup. Això és una mostra de la multiculturalitat de Catalunya», assegura. Opina que vivim «en una societat masclista i racista. És un mal endèmic que s'ha de desconstruir per tornar a construir un nou model. Si hi ha gent que tan sols té una oportunitat a la seva vida, cal que l'aprofiti». Per a Nel·lo C la música no és en si mateixa una eina per canviar coses, sinó que la principal eina és la ment. I demana empatia. Els joves de La Kampana l'escolten.

La gravació de la peça es va fer a la Casa de la Música, i el vídeo, filmat al vespre en carrers del Centre Històric de Manresa va anar a càrrec d'Oriol Segon i Marc Baylina. Al casal de joves La Kampana es continuaran reunint els joves del rap i altres. I continuaran construint i desconstruint per fer una Manresa millor.