Hi ha refugiats veneçolans, com d'altres països, que simplement esperen. Es passen mesos esperant documents que necessiten per regularitzar la situació i aconseguir l'estat d'asilat o la residència per raons humanitàries. Cada paper és un petit èxit. Però els tràmits, molts cops, es converteixen en una petita odissea i nombroses visites a la comissaria, a l'Ajuntament o, fins i tot, a les oficines de de la Direcció General de Trànsit (DGT) que acaben en via morta.

María Emma Avedaño, una veneçolana de 22 anys, va arribar a Manresa l'estiu passat, després d'un any d'haver aterrat a l'Estat espanyol. «Els tràmits de l'administració haurien de ser més clars perquè, si no, és un embolic. Aconseguir el padró, que hauria de ser senzill, a vegades és un problema. Quan ensenyes la targeta vermella a algun funcionari de l'Ajuntament, a Manresa, a vegades no saben ben bé què és i m'han arribat a demanar el passaport. Però abans, quan et donaven la targeta vermella, la policia es quedava el passaport. Així, no es podia fer el tràmit. Per renovar la targeta vermella, calia el padró, que a la vegada requeria tenir el passaport», explica Avedaño.

La cita prèvia per renovar la targeta vermella dels refugiats també comporta molts cops un problema. «Jo vaig haver de cancel·lar dues vegades la cita a la Policia Nacional, perqu'e me la donaven en altres comissaries de Catalunya, i finalment en vaig aconseguir una a Manresa. Quan la gent arriba a l'Estat espanyol ningú sap què ha de fer, i vas aprenent sobre la marxa quins són els procediments. Els temps d'espera són llargs», explica. Aquesta jove veneçolana, originària de la ciutat de La Victoria, a l'estat d'Aragua, exercia de periodista en una ràdio de la seva ciutat. «Ens trucaven perquè informéssim de les protestes, però si ho fèiem ens tancaven la ràdio, i a vegades era xocant veure que estaven passant coses importants al carrer de les quals no podíem informar», explica. Al principi va sol·licitar la protecció internacional, però l'hi van denegar i per aquest motiu darrerament ha estat tramitant la residència per raons humanitàries.

El setembre del 2019 va arribar la seva germana, María Elisa Avedaño, psicòloga de 23 anys, amb la seva filla. Davant les dificultats per començar a tramitar l'asil, va decidir anar uns dies Madrid, on va poder resoldre les primeres fases dels tràmits i li van donar un número d'identificació. «Van acusar el meu marit falsament d'un homicidi en el context d'unes revoltes que hi va haver a la nostra ciutat. La Guàrdia Nacional el va detenir, el van acusar falsament de liderar les protestes i van dir que havien trobat una bossa seva amb còctels molotov. Després de pagar una gran quantitat de diners, el van deixar en arrest domiciliari uns dies després», explica. Aquí va mostrar l'expedient del seu marit per demostrar que els calia la protecció internacional. Però a vegades tramitar la convalidació de permís de conduir també pot ser un problema. Yetzenhia Peña, una altra veneçolana que viu a Manresa, ha tingut molts maldecaps per intentar d'aconseguir el permís per conduir a l'Estat espa-nyol. «A la DGT no te'l convaliden sinó portes el carnet de conduir plastificat, però els darrers anys al meu país no donaven un document plastificat per la falta de plàstic. Simplement t'enviaven per correu electrònic un document digital que tornaves a imprimir en cas que s'extraviés», explica.

Les tres veneçolanes residents a la capital del Bages expliquen que hi ha molta gent del seu país que ha arribat a Catalunya i que es plantegen venir a viure a Manresa perquè és a prop de Barcelona i les despeses, com les de l'habitatge, són més baixes. També diuen que el temps d'espera en els diferents tràmits abans de l'estat d'alarma denotava que estaven arribant més veneçolans. Una realitat que amb l'actual situació canviarà de ben segur. Les dades d'atesos en el programa d'acollida a Manresa, que gestiona la Fundació Germà Tomàs Canet, ja indicaven al 2018 que moltes de les persones procedien de Veneçuela, concretament el 23,7%.