A la comissaria de la Policia Nacional a Manresa no paren d'atendre ciutadans veneçolans que s'han establert a la Catalunya Central els darrers tres anys i que hi han demanat asil polític. La meitat dels estrangers que hi van per demanar protecció internacional provenen de Veneçuela i afirmen haver fugit del país a causa de la greu situació econòmica, política i social que s'hi viu. Molts expliquen històries de persecució. De fet, el 90% dels que demanen l'asil a la comissaria són originaris de països llatinoamericans i només el 10% són persones que han fugit de conflictes o han estat perseguits per raons polítiques, religioses o ètniques a països no llatinoamericans, com Ucraïna, Síria, Geòrgia, Pakistan o Senegal, entre d'altres.

Són dades facilitades per la Policia Nacional, que va obrir al novembre del 2018 a Manresa una oficina per atendre les demandes d'asil de refugiats a la Catalunya Central. Fins llavors les sol·licituds es cursaven a Barcelona, però la necessitat de descentralitzar la gestió burocràtica davant el gran volum d'expedients va propiciar que a diferents comissaries de fora de la capital catalana s'assumís aquesta funció. Des que es va posar en marxa l'oficina, el grup més gran de demandants de protecció internacional són veneçolans.

«Principalment són famílies amb fills i són pocs els que venen sols», explica un dels agents encarregats de Protecció Internacional a la comissaria de Manresa, Jordi García. I entre els sol·licitants hi ha persones de diferents classes socials. «Molts tenien la seva vida muntada i una vida pròspera, però van haver de marxar del seu país», afegeix. De fet, entre la població veneçolana hi ha exmilitars que discrepen de la política dels comandaments del país i han desertat.

Precisament els veneçolans no haurien de tenir gaires problemes per obtenir la targeta vermella que permet al sol·licitant d'asil viure i treballar a la Catalunya Central, i a la resta de l'Estat espanyol. Arran de l'arribada de refugiats a Europa de fa cinc anys, propiciada sobretot pel conflicte de Síria, a l'Estat espanyol es va establir un protocol per als qui estan pendents d'obtenir l'asil polític, als quals es lliura una targeta vermella que els dona dret a treballar.

Des del març de l'any passat, als estrangers provinents de Veneçuela se'ls dona de manera gairebé automàtica la targeta vermella, independentment de si finalment obtenen o no la protecció internacional. Un gest de l'Estat espanyol per als refugiats provinents de països amb conflictes reconeguts, com Síria, i que també té amb els veneçolans des de fa poc més d'un any, des que la tensió va estar a punt de desembocar en un conflicte civil i l'economia del país encara es va enfonsar més.

Al marge dels veneçolans, hi ha un 40% de sol·licitants d'asil a la Catalunya Central que provenen de països llatinoamericans, principalment de Colòmbia, país on la violència de les guerrilles i el narcotràfic continuen marcant el dia a dia en diverses regions malgrat el procés de pau de fa tres anys. Un 20% dels que volen obtenir el permís d'asil són colombians i un 20% més han vingut d'Hondures, El Salvador, Costa Rica i Perú. Segons la Policia Nacional, l'Estat espanyol és un destí atractiu per a ells perquè s'hi parla el mateix idioma i els dona expectatives de trobar feina amb més facilitats que en països on la barrera lingüística pugui suposar un problema afegit. Un cop aquí, arriben a les comarques centrals si hi tenen vincles familiars o d'amistat i es mouen de comarca depenent de les oportunitats laborals.