Manresa començarà diumenge a celebrar el mil·lenari de la redotació de la basílica de Santa Maria de la Seu, el que significava impulsar la reconstrucció de la ciutat i la reorganització dels seus límits.

A l'atri de la basílica es va presentar ahir la commemoració amb la participació de Marc Aloy, alcalde de Manresa; mossèn Joan Hakolimana, rector de la Seu, i mossèn Josep Maria Riba, delegat episcopal del Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic.

El dia 15 de juliol de 1020, el bisbe Oliba, juntament amb la comtessa Ermessenda, va visitar Manresa per a la redotació de la Seu, que va consistir en la fixació de nou dels límits del terme de la ciutat de Manresa i de la parròquia de l'església de Santa Maria (la Seu), ja que a final del segle X, la ciutat es trobava en una zona fronterera que va ser saquejada i destruïda pels sarraïns. Va ser el 15 de juliol de 1020 quan la comtessa Ermessenda, el seu fill Berenguer Ramon I i el bisbe de Vic, Oliba, van visitar la ciutat i van fer una nova fixació de l'extensió i rodalia del terme de Manresa.

L'alcalde Marc Aloy, en la seva intervenció, va destacar que no es tracta «només del mil·lenari de la Seu, o dels orígens de la Seu, sinó dels orígens de la ciutat». Aloy va explicar que el fet que l'any 1020 vinguessin la comtessa Ermessenda i el bisbe Oliba a fixar els límits territorials va ser una fita important, «tan important que al segle XIV Manresa ja era la quarta ciutat més important del país. Per tant, aquella fixació d'un punt estratègic va ser l'origen de la ciutat i del seu creixement a l'edat mitjana». L'alcalde va afegir que el fet que Manresa fos una ciutat important va permetre que aquella petita església romànica, i abans preromànica, esdevingués un dels principals elements patrimonials de l'art gòtic del país.

Aloy va lloar l'«obertura que els darrers anys està tenint la Seu» gràcies al bisbat i a les persones que treballen cada dia per aconseguir que «sigui més visible i s'hi facin més activitats».

L'alcalde va encoratjar a continuar per aquest camí i aconseguir que un espai magnífic s'ompli més de vida, sigui més visitat i conegut i s'hi puguin viure experiències. «La Seu no només és un espai de culte. És un espai on qualsevol persona s'hi pot sentir inspirada i hi pot entrar a reflexionar i a contemplar la bellesa de l'arquitectura, dels vitralls i dels retaules».