En la nostra societat, els carrers i les places són espais públics que compleixen la funció d'elements de socialització. Des de les primeres civilitzacions, la plaça, l'àgora o el fòrum han estat els espais de trobada, de reunió, de celebració i de decisió de tot el que afectava la vida d'un poble i una ciutat. Aquestes places protagonitzaran la sèrie estiuenca que signa al diari l'historiador manresà Francesc Comas. Serà la quinzena edició.

Al llarg de deu diumenges, Comas, que és un col·laborador habitual del diari, parlarà de l'origen d'algunes places de Manresa, de les característiques, els noms que han tingut i la funció. Començarà per la plaça Major, seguida de la Plana, Gispert, Sant Domènec, Valldaura, Infants, Montserrat, Clavé, Sant Ignasi i Cots.

Quan es van formar les ciutats medievals dins d'un espai tancat per una muralla i els seus portals, també es van crear places. Moltes vegades l'estructura urbana de la ciutat s'organitzava mitjançant portals i carrers que portaven a la plaça Gran, on es concentrava el poder polític, econòmic, religiós i social. Aquesta era la plaça més important de la ciutat, una plaça que la majoria de vegades hi continua exercint la funció d'espai central. Aquí s'hi celebren esdeveniments polítics, econòmics, esportius i reivindicatius.

Els fets més importants

Quan diem «ens veurem a la plaça» no cal dir quina és, malgrat que la ciutat n'ha creat moltes, de plaça només n'hi ha una. En diem la plaça Gran o la plaça Major. A la de Manresa hi han passat els fets polítics més importants, com la crema del paper segellat, la proclamació de la República, les principals manifestacions polítiques, la manifestació del 3-O, la reivindicació de l'alliberament dels presos polítics; però també fets esportius, com l'arribada de la torxa olímpica, la victòria de la lliga de bàsquet el 1998; l'arribada al cim de l'Everest; així com actes socials, culturals, econòmics, religiosos i lúdics, entre d'altres.

Però, a més d'aquesta plaça, la ciutat medieval va crear petits espais, que els veïns anomenaven la placeta, que també feien la funció d'espai de relació. Amb el pas del temps, moltes s'han modificat i eixamplat, com les del Carme -que és el resultat de l'enderrocament de cases després de la guerra del Francès- i la de Gispert. A vegades se n'han obert de noves dins el Centre Històric com la Clavé, la de la Música i l'Ítaca.

Punts de connexió i relació

Quan la ciutat va saltar les muralles i es va formar l'eixample, aquest es va configurar a partir de grans carrers i algun passeig que també portaven a noves places que continuen funcionant com a punts de connexió. Avui en aquestes places és on trobem la majoria de terrasses i espais d'oci i de relació perquè carrers i places continuen exercint aquesta funció.

Nascut a Manresa, Francesc Comas Closas és llicenciat en Geografia i Història i ha escrit més d'una trentena de llibres de Manresa i la comarca. President del Centre d'Estudis del Bages, és un guia habitual de les visites històriques que s'organitzen a Manresa i també és un conferenciant de renom. És membre de la Fundació Independència i Progrés.