Una cosa és no tenir wifi i una altra no tenir bústia. A la Comunitat de Sant Egidi de Manresa ho saben i alerten que la bretxa que ha obert el coronavirus no és ni de bon tros únicament digital. Han allargat la seva escola de reforç per ajudar infants que han perdut pistonada a causa de la pandèmia, continuen atenent famílies i llancen un crit d'alerta: la tecnologia està molt bé, però el factor humà és al centre de qualsevol solució.
Sílvia López, responsable de l'Escola d'Estiu -la prolongació que s'ha fet de l'Escola de la Pau- ho explica: «un ordinador portàtil es pot acabar aconseguint, però un adult que faci adequadament l'acompanyament de l'infant no sempre hi és».
Per als casos en què els infants de primària necessiten ajut més enllà de l'escola i la família, la Comunitat de Sant Egidi obre les seves portes aquests dies tres cops la setmana.
Una quinzena de voluntaris atenen una trentena d'infants i la comunitat ajuda aquelles famílies que no en tenen prou amb la resposta «això és a la web».
Problemes materials, idiomàtics i d'accessibilitat ho han posat molt difícil a famílies que havien de fer la declaració de renda, enviar una documentació d'ERTO, demanar una baixa de maternitat o fer una preinscripció en moments en què la presencialitat va quedar reduïda a la mínima expressió.
I, al final de tota la cadena, qui pateix més una situació excepcional de crisi sanitària i social com aquesta són els ancians i els infants.
Ancians que, en alguns casos, «sabem que han estat tres mesos sense sortir de l'habitació de la residència», explica Pere Sobrerroca, de la Comunitat, i infants un dels quals explicava, amb dificultat per l'idioma, que «a casa no tenim bústia. Les cartes les deixen a terra i, a vegades, altres les agafen i se les emporten».
Així poden desaparèixer, per exemple, notificacions de l'Ajuntament. Realitats que posen de manifest que hi ha un gruix important de mancances que simplement són invisibles.
Sobrerroca explica que hi havia famílies que anaven a la Casa de la Pau a buscar els àpats solidaris cuinats per la Joviat i, en altres casos, eren ells mateixos els que portaven el menjar a les cases, i «això ha generat un flux de persones i voluntaris. I, ara que ha acabat aquest servei, els continuem visitant i acompanyant».
També s'ha fet seguiment telefònic a ancians, i «una altra cosa que hem vist és que els infants han rebut de ple la suspensió de les classes i, a banda de la bretxa digital, quan no tenen al costat un adult que els ajudi l'educació queda coixa».
Als infants en situació de vulnerabilitat, el confinament els ha afectat d'una forma especialment negativa.
Per això, una de les respostes de la Comunitat a aquesta situació d'excepcionalitat ha estat la posada en marxa de l'Escola d'Estiu amb dossiers individuals, material no intercanviable, espais ventilats i totes les mesures de seguretat necessàries.
Sobrerroca explica que els infants «han respost amb molta il·lusió per poder-se trobar tres tardes a la setmana i treballar amb els voluntaris perquè puguin arribar al setembre més ben preparats».
«L'epidèmia evidencia llacunes»
Si, com explica el membre de Sant Egidi, «l'epidèmia evidencia llacunes» socials, aquestes encara són més colpidores a les llars de persones immigrades que no dominen l'idioma.
Sílvia López afegeix que «s'ha vist la necessitat» de poder donar suport presencial a infants «després de tots aquests mesos tancats a casa, durant els quals també els hem fet acompanyament amb videotrucades i ajudant-los a fer els deures». Quan va esclatar la pandèmia, López assegura que «el que teníem molt clar és que no els podíem deixar sols quan més ens necessitaven».
Van buscar la forma de seguir acompanyant tant els infants com les famílies en un moment en què l'Escola de la Pau no es podia realitzar com abans.
Van començar les videotrucades i van emergir les dificultats que els generava el confinament. «Alguns no tenien mascaretes, no sabien ben bé si podien sortir al carrer o si no. Trucaven famílies demanant dubtes sanitaris perquè n'hi havia que estaven completament perdudes», diu.
Renovacions de papers, preinscripcions, interpretació de documentació, buscar tota mena d'informació i guiar les seves passes.
En algunes ocasions se'ls atenia a la nit, «amb un acompanyament com el que faries a un amic».
La responsable de l'Escola d'Estiu creu que els voluntaris «han assumit una responsabilitat molt maca» i una de les tasques clau ha estat «ajudar els infants a organitzar-se», també donar respostes diferents a les situacions que es presentaven, com les dels infants que estaven sols a casa perquè els pares treballaven.
«S'ha posat de manifest que l'amistat és més important que mai», afirma. I reitera la defensa del factor humà i de la presència física, «perquè a un infant no se li ensenya a llegir per videoconferència».
