El saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa, històric escenari on es van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, és un espai interior d'accés públic encara que només s'obri de tant en tant, i ho és especialment els dies de ple municipal, com dijous passat a la tarda. I la normativa per raó d'esglai dictada per la Generalitat davant els rebrots epidèmics diu que en aquesta mena d'espai, igual que al carrer, s'ha de portar sempre la mascareta, amb o sense distància de seguretat.

De manera que l'alcalde i els regidors van seure tots als seus llocs, a doble distància entre ells de la que guardaven abans de la Gran Reclusió, amb la mascareta posada i en general ben posada, és a dir, tapant també els orificis del nas, cosa que no fa pas tothom, com es comprova fàcilment al car-rer, malgrat que dur el nas destapat és igual d'inefectiu que portar la mascareta al clatell, excepte si el subjecte tragina un constipat amb congestió absoluta i només respira per la boca.

Va celebrar-se el ple cent per cent emmascarat presidit per Marc Aloy amb dos telèfons mòbils damunt la taula, i els draps de diversos materials i dissenys no van ser obstacle perquè els membres del consistori es fessin entendre. L'alcalde va dir una sola vegada que miressin d'apropar-se al micro i vocalitzar, i el cert és que s'escoltava i s'entenia la mar de bé a tothom. La nova normalitat passa per acostumar-nos a aquestes coses. El dia que arribi la vacuna i ens puguem destapar, no ens coneixerem les veus.

Als regidors els passa com a tothom: n'hi ha que la mascareta els queda ben posada de seguida i n'hi ha que es passen tota l'estona empenyent-la cap amunt perquè tendeix a lliscar i a precipitar-se de la punta del nas cap a l'abisme. Depèn de si se situa gaire amunt o gaire avall de l'apèndix, i de la forma mateixa d'aquest. M'imagino que els metges s'espanten quan veuen com alguns l'agafen pel centre de la part exterior, on se suposa que cap mà humana no ha de tocar. També se suposa que les d'un sol ús s'usen una sola vegada. Se suposen tantes coses!

Llavors hi ha el tema de les ulleres. Si portes ulleres has de maniobrar perquè l'alè que s'escapa pels costats del nas no les enteli. Gemma Boix va haver de moure la mascareta cap amunt i les ulleres cap avall. Felip González, molt acostumat a les exigències de la pròtesi òptica, la duia enfilada fins a les pestanyes inferiors.

El ple va tractar temes diversos, diversament apassionants, dels quals informa degudament en Francesc Galindo en aquest diari. Estem en temps de covid i va comentar-se l'informe mensual de seguiment del Pla local de Reconstrucció Social i Econòmica, que des de la seva formulació no ha deixat de ser un exemple de consens i germanor. I ho continua sent; tant, que els mateixos polítics se'n feliciten. I si en el comentari, més que no pas debat, es van expressar agraïments i aplaudiments a tot el personal municipal que hi posa el coll, al final l'alcalde va tancar la ronda dient que els polítics també es podien felicitar a ells mateixos per la seva contribució a l'exemplar unitat. Ja va bé que en la qüestió del coronavirus els governants tinguin alguna raó per felicitar-se i esperar que els ciutadans els felicitem encara que, mal educats com som, tendim a oblidar-nos-en.

Això sí, com que els bons costums no s'han de perdre, els representants de Fem Manresa i Ciutadans van trobar l'ocasió d'una enganxada per adornar l'harmonia covídica: els taronges van fer una crida especial als joves perquè no adoptin conductes de risc i els cupaires van retreure'ls que criminalitzessin la joventut quan el problema són les males condicions de vida dels temporers, reflexió a la qual els primers van respondre amb l'edat dels nous contagiats. Tot plegat, anecdòtic. De fet, tots dos tenien raó.

Les condicions de vida dels temporers del Segre faciliten els contagis, i basta sortir al carrer per veure en quines franges d'edat es dona més despreocupació davant el perill d'encomanar-se i encomanar els altres.