19 de juliol de 2020
19.07.2020
Regió7

A Manresa caldria moure el 40% de l'alumnat estranger de primària per no tenir segregació

Els estudis de l'Ajuntament i de la Fundació Bofill mostren la millora de la desigualtat per motius d'origen, sobretot a secundària

18.07.2020 | 23:26
Imatge de la presentació de l'informe final de la Comissió d'Estudi a Manresa el 22 de juliol passat

Si es fes una radiografia dels diferents centres escolars de Manresa, veuríem com la majoria de l'alumnat d'origen estranger es concentra en unes escoles determinades, i en les altres n'hi ha molt pocs. És a dir, que presenta un índex de segregació escolar per motiu d'origen molt elevada. Tenir una situació homogènia amb un percentatge perfectament equitatiu d'aquest alumnat és una situació ideal que Manresa segueix lluny d'aconseguir.

La segregació escolar per motius d'origen a Manresa presenta una situació dicotòmica: les seves xifres són inferiors a la mitjana catalana però, alhora, se segueixen considerant crítiques, sobretot a primària.

Per donar resposta a aquesta paradoxa, hi ha dos informes que han fet una anàlisi extensa de les dades tant catalanes com de Manresa. D'una banda, l'informe de l'Ajuntament creat per la Comissió d'Estudi per a la Situació de Segregació Escolar a Manresa (CESSEM). I, d'altra banda, la Fundació Bofill, una entitat privada que treballa amb les dades del Síndic de Greuges, i que es fixa en la situació dels municipis catalans de més de 10.000 habitants.

Manresa és un municipi que presenta unes dades de segregació escolar per motius d'origen força elevades. De fet, segons l'informe de la Fundació Bofill, forma part del bloc de «segregació molt alta» en el rànquing dels 122 municipis catalans amb més de 10.000 habitants.

Per poder interpretar les dades dels informes cal entendre abans el concepte de dissimilitud. És un índex que presenta valors del 0 a l'1 –essent 0 la situació de perfecta igualtat, i 1 la de màxima desigualtat. En aquest cas, indica el percentatge d'alumnes estrangers que caldria canviar de centre per reduir la segregació. Així, quan veiem que Manresa presenta una dissimilitud del 0,41 a primària i de 0,25 a secundària, vol dir que el 41% dels alumnes estrangers de primària i el 25% dels de secundària haurien de canviar de centre per assolir l'equitat.

Si bé és cert que la mitjana de Catalunya és de 0,44 a primària i de 0,35 a secundària i que, per tant, Manresa es troba per sota, això no té per què ser una notícia per celebrar. Maria Segurola, una de les autores de l'estudi de la Fundació Bofill «Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya», assegura que «partim d'una base catalana molt elevada i que cal rebaixar molt els valors generals».

Comissió manresana

Les dades manresanes són elevades, sobretot a primària, però no ho són tant si comparem amb les de fa quatre anys. El 2019 Manresa tenia el nombre més elevat d'estrangers empadronats de l'última dècada. Aquest fet, però, no ha anat acompanyat d'un increment de la segregació escolar. I és que des de la creació de la comissió d'estudi, el 2017, la ciutat mostra una lleu tendència a la baixa de la segregació, sobretot pel que fa a secundària, amb el 4% menys. La comissió explica que «vam veure que s'havien creat uns estigmes a les escoles que afectaven la lliure elecció de les famílies a l'hora d'apuntar els fills a l'escola. En aquesta línia calia crear una eina perquè feia falta que l'administració intervingués més en el procés de matriculació dels infants a Manresa». Asseguren que «han estat tres anys prenent les decisions més adequades per garantir una evolució més ràpida al llarg dels anys».

Des de la Fundació Bofill, Segurola afirma que ha estudiat el cas de Manresa i admet que «la ciutat implementa uns mecanismes molt positius i que demostren una aposta clara contra la segregació a les seves escoles».

La incidència a P3

A l'informe de la comissió s'explicita que cal vigilar sobretot a P3. La qüestió és que si a P3 hi ha molta segregació, aquesta promoció ja la tindrà sempre. Normalment els infants que comencen a P3 comparteixen aula amb els mateixos alumnes fins a 6è de primària. Aconseguir uns nivells de segregació baixos d'aquest curs és l'objectiu primordial per veure resultats a la resta de cursos.

Si la qüestió de la segregació és complicada per alguna cosa, és perquè cal que passin uns quants anys per veure resultats reals. Que un any es faci una evolució molt notable no vol dir que s'hagin implementat mesures per evitar la segregació. Des de la Fundació Bofill expliquen que, a l'hora de fer l'estudi, han vist com hi ha municipis que, en només quatre anys, han fet una passa de gegant a primària o a secundària. «Això, malauradament, no té per què tenir res a veure amb mesures estrictes i efectives per part dels governs. Pot passar perquè alguna escola o institut centre tanca i, per tant, els alumnes es redistribueixen en un o dos únics altres centres i, és clar, la segregació baixa per motius evidents», deia la investigadora Segurola.

Tant la Fundació com la Comissió coincideixen que les institucions locals haurien d'incidir més en els processos de matriculació i insisteixen que el primer curs de parvulari és clau. A l'informe de l'Ajuntament lamenten un lleuger retrocés a P3 respecte dels últims anys, «i per això calen mesures que puguin tenir un impacte real en l'actual nivell de segregació escolar d'alumnat estranger a Manresa en aquestes etapes».

Matrícula viva

Un altre concepte a què l'informe de l'Ajuntament posa èmfasi és el procés de matrícula viva. Aquest concepte fa referència als alumnes nouvinguts en un municipi que s'apunten a l'escola un cop el curs ja ha començat.

La Comissió de Garanties d'Admissió (CGA) de Manresa és l'òrgan encarregat de les noves incorporacions a les escoles. Per evitar la segregació, preveu que el nombre màxim d'alumnes pugui augmentar fins al 10 % al llarg del curs. D'aquesta manera, tot i que les escoles s'omplin durant el període de matriculació, encara pot apuntar-s'hi un nombre determinat d'alumnes si apareixen més tard. Això permet que les persones nouvingudes no hagin d'anar a parar totes a les escoles on no s'han omplert les places des d'un inici, un fet que es pot associar a una afinitat menor per part de les famílies manresanes a aquestes escoles. Si això passés, es produiria molta més segregació, i alhora seria una situació de desigualtat per escollir lliurement un centre escolar.

El cas de l'escola Flama

Una de les diferències entre els dos informes analitzats és la inclusió de l'escola Flama en el recompte de dades. Aquesta escola es troba al terme municipal de Sant Fruitós, però forma part de la xarxa escolar de Manresa. El resultat és que un informe –el de la Fundació Bofill– no inclogui la Flama al recompte de dades dels centres escolars de Manresa i, en canvi, el de la CESSEM sí.

Tot i tractar-se d'un sol centre, les dades poden canviar lleugerament. I és que la Flama és una escola altament segregada. No és que hi hagi una acumulació d'alumnes d'origen estranger, sinó tot el contrari: quasi no n'hi ha. Per als investigadors de la Comissió és important considerar un cas així de segregat en el recompte de les dades perquè pot fer canviar els resultats. I encara més si parlem de l'escolarització primària, on els experts preveuen una evolució més lenta respecte a la secundària. Una evolució que es calcula que pot arribar d'aquí a uns tres o quatre anys, però que quan arribi, la millora es preveu molt significativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20