20 de juliol de 2020
20.07.2020
Regió7

La Fira Mediterrània de Manresa planta cara a la covid-19 combinant activitats presencials i en línia

La Fira obrirà i tancarà la 23a edició amb una transhumància artística pel territori

20.07.2020 | 15:22
D'esquerra a dreta: l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols, el director artístic de la Fira, Jordi Fosas, i Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya

La Fira obrirà i tancarà la 23a edició amb una transhumància artística pel territori de la mà del músic Arnau Obiols, el ballarí Magí Serra i el creador audiovisual Pepe Camps.

Amb l'objectiu clar de posicionar la Fira Mediterrània de Manresa com a mercat estratègic de l'arrel, les propostes artístiques de la 23a edició reforcen la mirada a l'arrel que ens parla en present. Així, com ja va fer l'any passat, en el seu debut com a director artístic, Jordi Fosas proposa una programació articulada sota tres grans conceptes: mirades (d'artistes del món contemporani que incorporen la mirada a l'arrel entre els ingredients de les seves propostes), joves (amb artistes emergents que parteixen de l'arrel com a matèria prima) i present (enguany centrat en el territori i el desenvolupament sostenible). Tot plegat, sense perdre de vista el treball de la Fira amb els 360 graus de l'arrel (partint del patrimoni i l'herència cultural, passant per la tasca de l'associacionisme que el connecta amb la societat, fins arribar al sector professional).

La mirada a l'arrel impregnarà la programació artística, la professional i fins i tot el cartell gràfic de la 23a Fira, que enguany se celebrarà del 13 al 18 d'octubre, en un format híbrid que combinarà activitats en línia i propostes presencials. La programació s'ha presentat aquest dilluns al migdia amb la presència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i de la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols, que han acompanyat al director artístic de la Fira, Jordi Fosas, i Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya.

LES PROPOSTES ARTÍSTIQUES

Fira Mediterrània, amb el seu caràcter multidisciplinari, planteja tres grans itineraris, un de música amb l'escena mediterrània de músiques del món i música folk; un d'arts escèniques que creen a partir de patrimoni immaterial i de la cultura popular i tradicional; i un de cultura popular i associacionisme posant èmfasi en el seu maridatge amb el sector professional de les arts i també mirant cap al patrimoni immaterial de la Mediterrània. La 23a Fira Mediterrània acompanya 42 projectes artístics dels dos primers itineraris, música i arts escèniques, que podrem veure en línia i/o de forma presencial i que us presentem a continuació.

Un dels projectes que engloba tots aquests elements és el del músic Arnau Obiols i el ballarí Magí Serra, dos artistes joves, un dels quals ha centrat des dels seus inicis el seu treball en el camp de l'arrel i l'altre que la treballa des de la mirada de la dansa contemporània. Acompanyats del creador audiovisual Pepe Camps, a Brots Transhumants, faran una transhumància artística per tal de viure i reflexionar com mirem l'entorn, la terra i el territori. El recorregut començarà el 13 d'octubre amb una conversa amb Martí Boada, Doctor en Ciències Ambientals per la UAB, i serà el tret de sortida de la Fira, i acabarà el dia 18 d'octubre, amb el resultat de l'experiència artística en format audiovisual, tancant la programació de la 23a Fira.

Treball en clau 360 – Coproduccions i col·laboracions a l'obrador de la Fira

Fira Mediterrània treballa el seu obrador en clau 360, sumant esforços, connectant i teixint complicitats amb els diferents sectors que conflueixen a la Fira, connectant els festivals d'arrel i els altres equipaments, festivals, fires i centres culturals del país. Enguany acompanyem dotze produccions pròpies, coproduccions i col·laboracions.

És el cas d'Acte de fe, en que Carlos Martorell, Marc Vilajuana i Adrià Grandia comparen la fe de la religió amb la fe que tenim avui en la tecnologia, acompanyats artísticament d'un ordinador que hi posarà intel·ligència artificial, i que compta amb la participació de la Fira, FiraTàrrega, l'Eufònic, el Kovent i el Convent d'Alcover. També amb FiraTàrrega podrem assistir a l'assaig obert del Kernel Dance Theatre, que amb Long, reflexionarà sobre la relació entre tradició i construcció de la identitat a partir de dos eixos conceptuals i de moviment, el Ball de bastons i el Drac.

A Vega, les veus de Paula Grande i Anna Ferrer repassen el repertori tradicional femení de terres gironines, i compten amb la participació de la Fira, el festival Càntut i l'Espai Marfà. Aina Alegre presenta un estudi de recerca sobre la ressonància corporal al ball de Pastorets de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, en coproducció amb Fira Mediterrània. Toni Jódar i Beatriu Daniel presentaran la darrera entrega de la trilogia de conferències ballades d'Explica Dansa, amb TRA TRA TRA. Tradició, conferència ballada via streaming, sobre la relació i la influència mútua entre la dansa contemporània i la dansa tradicional, i que està coproduïda per la Fira, el Mercat de les Flors i el festival Ésdansa de la Preses.

Al grup de les coproduccions i col·laboracions d'enguany també cal destacar la proposta de Factoria Mascaró i La Nova Euterpe, que s'han unit per destacar els binomis indissociables que representen música i dansa; cos i veu, i so i moviment, i que sorgeix fruit de la col·laboració entre la Fira i el Festival Dansàneu. Fira i Dansàneu també col·laboren amb Tradere, de Laia Santanach, que després de guanyar el Premi Delfí Colomé de suport a la creació i producció de dansa tradicional amb Àer, continua investigant sobre la tradició des d'una òptica contemporània, en un projecte del qual aquest 2020 en podrem veure un assaig obert.

La Fira també participa com a productora en la proposta de Marc Sempere-Moya, en la que col·labora L'Estruch de Sabadell, i que reflexionarà sobre el límit entre l'individu i el comú amb un ritual que comptarà amb la participació del transgressor cantant exflamenc El Niño de Elche i el baixista de Los Planetas i Lagartija Nick, Eric Jiménez. Amb el Festival de Llegendes de Catalunya la Fira ha col·laborat en la producció de la Companyia Pagans, Paraules que trenquen ossos, una original proposta que reflexiona sobre la vigència de la tradició oral i sobre com explicar històries en l'actual món tecnològic. I amb el festival Amb So de Cobla de Palamós, la Fira ha coproduït una proposta que barreja el circ amb el so de cobla i que compta amb la participació de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, el músic Pep Pasqual i de la mà de l'Ateneu Popular 9 Barris artistes de circ com Kerol, Amer i Àfrica, Daniball, Manel Roses i Kari Panska.

La idea de treballar en aquesta línia d'incentiu del partenariat es vol tirar endavant també en properes edicions. Així, podem avançar que pel 2021 es treballarà en la proposta Ulls clucs, de descoberta de l'entorn a través de sons i músiques d'arrel, amb Arnau Obiols a la direcció musical i Sònia Gòmez en la direcció escènica, en coproducció amb l'Auditori de Barcelona.

Inauguració de la Fira en viu

Una d'aquestes propostes de l'obrador de la Fira Mediterrània serà l'encarregada d'inaugurar la programació artística en viu de la Fira d'enguany, dijous 15 d'octubre. Es tracta de Za! & La Transmegacobla, que, fruit d'un laboratori realitzat en el marc de la Fira fa dos anys, reunirà sobre l'escenari el grup de música experimental Za!, la MegaCobla, un quartet de vents de cobla tradicional, i al duet femení de trans-folk Tarta Relena, amb la coproducció de la pròpia Fira i l'Espai Marfà de Girona.

Les arts escèniques miren a l'arrel

A part de les coproduccions ja explicades, les arts escèniques de la 23a Fira miraran directament a l'arrel des d'un llenguatge contemporani amb propostes com A puerta cerrada, una trilogia de la companyia basca Kukai Dantza amb coproducció amb el Museo Universidad de Navarra, amb dues peces que es presenten en línia i estan inspirades en el confinament i en exposicions del museu, i Gauekoak, la tercera peça, que es presenta en viu, i que fa una mirada a tota una trajectòria fixada en la dansa d'arrel; Luaº, d'Ancorae, en que la jove Andrea Jiménez, Premi de dansa de l'Institut del Teatre 2019, replanteja les bases del flamenc; Y perdí mi centro, de LaboratoriA, un cant a la igualtat entre homes i dones en que les seves quatre components també experimenten amb el flamenc com a llenguatge comú; i Corpus, en que Xavier Bobés explora el moviment d'un objecte escultòric en relació al cos.

A nivell internacional, la programació d'arts escèniques de la Fira comptarà amb la proposta SunBengSitting, del performer, ballarí, músic i coreògraf austríac Simon Mayer, que des de la vessant experimental recorre al iòdel -modalitat de cant alpí-, a la dansa popular i a la dansa contemporània, fent un viatge al passat i una cerca lúdica i humorística de la identitat. I amb la instal·lació B, dels suïssos Trickster, centrada en el conte de la Blancaneus i segona part d'una trilogia dedicada als contes populars.

També en l'àmbit de les arts escèniques, en aquest cas adreçat al públic familiar, s'acostaran a la cultura tradicional des de la vessant de les faules i els contes populars la Companyia de Comediants La Baldufa, amb La faula de l'esquirol, un proposta que reflexiona sobre la diversitat i la convivència; i Campi qui pugui, que recupera en format de carrer tres porquets que encara busquen casa i un llop envellit però molt entranyable. També en l'àmbit de les arts escèniques de carrer i el públic familiar, podrem veure El meu amic Brutus, de la companyia del Príncep Totilau, amb música, actors i titelles al servei d'un simpàtic os bru i uns pagesos de muntanya. També per als més menuts però amb els dos peus ficats en la música, Les Anxovetes s'estrenen amb una proposta familiar, Ondina, amb l'objectiu d'acostar el món de les havaneres a nous públics.

La música a la Mediterrània

Seguint ja en l'àmbit musical, podrem veure i escoltar la proposta de l'asturià Rodrigo Cuevas i Raül Refree, que s'han unit en la producció del darrer treball de Cuevas, Manual de cortejo, i que coincidiran a Manresa per primer cop sobre els escenaris en l'estrena del seu darrer espectacle. També podrem escoltar en directe l'acordionista Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, amb un nou disc sota el braç de "rúmbia" en estat pur, El ball i el plany; a Alba Carmona, que fa un homenatge als cants populars i la tradició oral a l'estrena de Canciones del folklore; a Los Hermanos Cubero, que presenten nou disc, Proyecto Toribio, després de guanyar el Premi MIN al millor àlbum de Músiques del Món amb l'anterior treball; al pianista Marco Mezquida, que estrena nou treball, Talismán, amb una forta empremta de la música tradicional de la Península Ibèrica, en companyia d'Aleix Tobias i Martín Meléndez, a la mallorquina Maria del Mar Bonet, que estrenarà nou espectacle, Saba de terrer. Homenatge al Pare Ginard, autor del Cançoner Popular de Mallorca. També de les Illes, la Fira comptarà amb Roada, que presenten nou disc amb temes tradicionals; amb la manacorina Joana Gomila, que presentarà el seu darrer treball, Paradís, després que amb Folk Souvenir, el seu treball de debut, sacsegés el món de la música tradicional; i amb les Marala, de les Illes i del País Valencià, un trio de veus femenines que presenten nou disc ple de repertori que beu del present i de cants ancestrals, en una proposta trencadora i lluminosa.

El jove duet Alexandrae, integrat per Marc Vilajuana i Elena Tarrats, oferiran un recital de cants arcaics portats al terreny contemporani a l'estrena del seu primer disc Gaudeamus omnes. La violinista Coloma Bertran presentarà el seu primer treball en solitari, Nocturns i diamants, molt ben acompanyada d'artistes com Carles Belda, Sanjosex, Ju, Guillem Soler, Dia Sañé, Arnau Tordera i Gemma Humet. La Cobla Catalana dels Sons Essencials i Andorra Lírica uniran esforços a Cançó d'amor i de guerra per oferir-nos una sarsuela de principis de segle XIX en clau de rumba i altres gèneres mediterranis. Els Elements, encapçalats per l'acordionista Guida Sellarès, interpretaran el seu original repertori de ball folk aplegat al seu nou treball Radical Lliure. El Quartet Brossa, a Folkestral, estrenaran i adaptaran a la manera folk i amb molt d'humor les melodies dels grans compositors. El jove Roger Andorrà portarà la gralla a tocar de l'electrònica amb la darrera proposta d'Electrogralla, Empelt, de la mà del productor musical Llibert Fortuny. I Las Karamba, set dones de procedències diverses que reivindiquen el paper de la dona, desplegaran el seu repertori a ritme de son, txá-txá-txá, timba i rap, entre d'altres.

També formaran part de la programació musical de la propera edició de la Fira, la Companyia Minimissima, guanyadora l'any passat del Concurs Sons de la Mediterrània, que presentarà nou disc. I Duot & Helena, trio format per Albert Cirera, Ramon Prats i Helena Casas que presentaran Mondongo en un exercici d'improvisació amb cinc cançons tradicionals que prèviament han passat per la picadora.

A nivell internacional, gaudirem de la jove cantant grega-sudanesa Marina Satti, que en companyia del grup polifònic Fonés, desplegarà els temes del seu nou disc Yalla, una crida a la llibertat marcada per sons grecs, balcànics, àrabs i del Pròxim Orient, amb una estètica trencadorament moderna i urbana. També podrem escoltar el darrer treball del grup de polifonia occitana i percussió Cocanha, produït per Raül Refree.

La imatge de la 23ª també mira cap a l'arrel

El cartell d'enguany és obra de l'estudi de disseny manresà Kocori. Té tres versions, una per a cadascun dels tres àmbits principals que configuren la programació artística de la Fira: la música d'arrel i les músiques del món, les arts escèniques i la cultura popular i el patrimoni. El concepte creatiu de la imatge és la interacció entre artistes, públic i professionals, amb un joc de mirades que connecta amb les mirades polièdriques sobre l'arrel.

En un dels cartells, sobre fons verd, un músic agafa amb una mà un acordió diatònic, instrument molt recurrent a les formacions de música tradicional catalana, i amb l'altre, a l'alçada dels ulls, sosté un cartell o mirall amb la mirada riallera d'un noi. En un altre cartell, sobre fons groc, una noia es contorsiona agafant-se el peu per sobre del cap, representant les arts escèniques, mentre amb l'altra mà sosté la mirada d'una altra noia que tanca els ulls amb sorpresa o potser amb emoció. I finalment, sobre fons vermell, el Boc de La Mostra del Correfoc de Manresa, que representa el senyor del foc (molt present a gran nombre de tradicions i llegendes mediterrànies), amb una mà sosté una torxa encesa i amb l'altre aguanta la imatge d'un infant que mira a través del cercle que està fent amb els dits, amb una ganyota que ensenya les dents en un posat mig feréstec mig divertit.

L'estudi de disseny manresà ha creat els cartells per a la propera edició de la Fira amb l'objectiu de destacar la interacció que hi ha entre els diferents actors del mercat manresà: artistes, professionals acreditats i públic. Una interacció que desperta una resposta, unes emocions, entre tots ells. La més òbvia és la del públic, però l'artista també aprèn i reacciona davant el feedback del públic (millorant i adaptant les seves creacions), i els professionals prenen nota de tot plegat per contractar propostes per a les seves programacions culturals. Per il·lustrar aquesta interacció Kocori ha utilitzat el símil de l'intercanvi de mirades, una idea que connecta també amb el plantejament de la direcció artística de la Fira de fer una programació integrada per propostes que parteixen de l'arrel com a motor creatiu, fruit de múltiples mirades.

L'estudi de disseny

La dissenyadora gràfica i fotoperiodista Anna Brugués és la fundadora i directora creativa de l'estudi manresà de disseny i fotografia Kocori. Ella és bona coneixedora de la Fira Mediterrània, ja que fa dos anys va ser la fotògrafa oficial del mercat manresà i té l'experiència d'haver estat a primera línia durant els quatre dies intensos de celebració. Al llarg de la seva trajectòria, Brugués ha col·laborat i treballat amb mitjans de comunicació com El Periódico de Catalunya o el portal www.surtdecasa.com, entre d'altres. També ha treballat a l'estudi de disseny manresà AANDEM i a l'agència de publicitat de Barcelona Maripili Comunicació. Actualment compagina la seva tasca al capdavant de l'estudi, impartint classes de disseny a la Universitat de Vic i com a professora associada a l'Escola Superior de Disseny ESDi de Sabadell.

La filosofia de l'estudi de disseny és que cada projecte té la seva història i que ells són l'eina per ajudar a compartir-la. Enguany la Fira volia trobar per al cartell de la 23a edició una imatge que expliqués l'esperit que impulsa la programació del mercat, i el motor creatiu de l'estudi manresà i el coneixement de primera mà de la principal responsable, van ser definitius a l'hora de fer-los l'encàrrec.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20