La plaça també era el lloc on eren executats aquells a qui s'aplicava la pena de mort i on s'exposaven els delinqüents de poca importància, lligats a unes argolles instal·lades al pilar de l'arc central de l'edifici de l'ajuntament. Es van retirar segons decret de les Corts del 1813 i el 1824, amb el triomf del règim absolutista, es van tornar a col·locar. Els executats a la forca i més tard al garrot vil (a partir del 1832) eren castigats davant del nombrós públic que anava a veure-ho. Així, sabem que durant l'Avalot de les Faves (1688) s'hi van penjar els vuit caps dels acusats de la revolta. El llibre d'òbits recull, entre d'altres, que Jaume Ventallola, pagès, natural de la Pobla de Bagà, «Dilluns als sinch del mes de juliol cerca de les quatre hores de la tarda en la plassa major de dita present ciutat fou penjat de una forca ab un dogal al coll perquè li fou provat entrevenir en un motí (...) del 13 de juny en la qual cremaren tots los mobles y alages de certs eclesiastichs de la Seu. Despres fou penjat en altra forca en lo toçal de Sant Jaume cerca del pont nou, està enterrat a San Francisco de la present ciutat».

Era freqüent que els pares hi anessin acompanyats dels fills perquè els servís de lliçó. Diuen que alguns pares donaven una bufetada als fills tot dient «perquè no acabis com aquest!».

Les execucions públiques van deixar de fer-se a l'Estat espanyol a l'última dècada del segle XIX, si bé l'any 1940, en els primers moments del franquisme, quan el règim va reinstaurar la pena de mort també n'hi va haver de públiques.