No va tenir més remei que agafar el seu fill d'onze anys, amb un trastorn autista moderat, i sortir del pis ocupat on vivien i dormir al carrer, a la intempèrie. Havien estat en aquell tuguri del carrer Hospital de Manresa els darrers sis mesos perquè no tenien cap més lloc on anar, però estava sobreocupat i no reunia les mínimes condicions d'habitabilitat. La situació extremadament vulnerable en què es troben ha obligat la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) a fer-se càrrec del nen i portar-lo a un centre especial de Mataró.

Pare i fill són d'Algèria i van trepitjar l'Estat espanyol el març del 2019. Cap dels dos no volia arribar a aquest extrem i separar-se els entristeix, però els tècnics de Serveis Socials i de la DGAIA han convençut el pare, de 39 anys, que és la millor opció ateses les circumstàncies. Ahir es van desplaçar al centre especial per a infants i joves amb trastorns psíquics de la capital del Maresme i el nen ja hi va fer nit. Segons explica el pare, es tracta d'un període de prova de tres mesos i ell el podrà anar a veure cada setmana, i si transcorregut aquest temps troba un habitatge on viure, el nen podrà tornar amb ell, tot i que és conscient que la situació laboral és molt difícil, sobretot ara que la crisi derivada del coronavirus està castigant durament el mercat laboral.

En aquest article no es faciliten els noms en tractar-se del cas d'un menor implicat, tot i la predisposició del pare de compartir la seva experiència amb aquest diari. L'associació de dones marroquines Al Noor de Manresa s'ha bolcat de ple a ajudar la família i buscar un habitatge on puguin viure, però encara no han trobat cap pis ni habitació per als dos. «Hem fet una crida per ajudar-los, i molts ens han lliurat un ajut econòmic amb el qual podríem pagar un temps el lloguer, però el cert és que encara no hem trobat cap habitatge», explica la presidenta de l'entitat, Khadija El Bachiri.

El pare és paleta i va arribar a l'Estat espanyol amb l'esperança de trobar-hi més oportunitats, però durant aquest temps només ha tingut feines esporàdiques en negre que li han impedit progressar econòmicament. Van arribar fa un any i quatre mesos a Almeria, procedents de la ciutat algeriana d'Oran, on l'home va deixar la dona i tres fills, i els tècnics de Serveis Socials de la província andalusa els van donar poques opcions en no disposar, segons explica el pare, d'un centre especial per atendre les necessitats especials del menor. Aquest era el motiu principal d'arriscar-se a venir a l'Estat espanyol. «Els metges del meu país van certificar que té una discapacitat i per aquest motiu no ha tingut accés a l'escola. Davant aquesta realitat, vaig decidir venir amb el nen aquí i poder trobar un lloc on el puguin tractar», explica amb l'ajuda d'un traductor, perquè els seus coneixements de català i castellà són gairebé nuls i necessita algú que li tradueixi les paraules.

A partir d'aquell moment, i a través de coneguts, van anar a parar a Barcelona i, posteriorment, a Manresa. Un cop a Catalunya, el departament d'Educació es fa càrrec d'aquest cas especial i en els informes que elaboren consta que el nen té «unes habilitats conceptuals notablement retardades», que presenta «una discapacitat intel·lectual moderada» i té «dificultats en les àrees de regulació del comportament i interacció, els processos cognitius i d'aprenentatge, així com la comunicació i el llenguatge». També hi consta que té un trastorn de l'espectre autista. L'informe dels especialistes de la Generalitat conclou que es plantegi «l'escolarització en un centre d'educació especial».

El novembre, el nen va començar a anar a Ampans i el nen va haver d'estar amb el pare tot el dia en unes condicions totalment deplorables, en no disposar d'un espai ni de l'entorn òptim per a un nen amb els seus problemes. L'associació Al Noor també els va donar un cop de mà procurant una bona alimentació al nen i impedint que passés gana a causa de la greu falta de recursos. La convivència al pis ocupat on vivien es van deteriorar cada cop més i els companys d'habitatge es mostraven menys disposats a conviure amb la càrrega d'un nen amb trastorn autista, que necessita atenció i bellugar-se constantment.

Com que la situació es va tornar insostenible, el 19 de juny van abandonar el pis i van estar tres dies al carrer, fins que agents de la Policia Local els van localitzar i van alertar Serveis Socials. L'Ajuntament de Manresa ha preferit no donar cap detall del cas, en tractar-se d'un assumpte delicat amb un menor implicat. Un cop els Serveis Socials se'n van fer càrrec, els van traslladar al centre d'acollida de refugiats, a l'antiga residència de les germanetes dels pobres, on han viscut des de llavors.

El pare i els coneguts de la família que els estan ajudant han acabat entenent que l'ingrés del nen al centre especial és la millor alternativa, però lamenten que la falta extrema de recursos i la manca d'un habitatge porti a separar una família.