Isabel Núñez Hernández (Manresa, 64 anys) té una incapacitat absoluta. «Amb la meva pensió no arribem. Els nets viuen amb mi i amb la meva filla. Ja fa bastant que vinc», explica amb els ulls plorosos, aquesta àvia coratge, per a qui poder rebre un cop de mà per subsistir ha estat vital. «Aquí tots som iguals i per part dels voluntaris no hi ha ningú que sigui més que un altre». Hi va cada quinze dies. Comenta que «els precuinats ens van especialment bé perquè gasto menys llum. Les llaunes de cigrons cuits...». Hi va arribar a través de l'assistenta social perquè va deixar la feina per una incapacitat i la paga que rep és insuficient. «La meva filla té uns problemes que no vull dir i va i ve, i jo estic amb els nens», l'Èrica i el Carlos, que la van acompanyar a la plataforma.