21 de juliol de 2020
21.07.2020
Regió7

«Quan vaig fer els primers camins ignasians en vaig haver de donar moltes explicacions»

Fermín Lopetegui va ser el primer pelegrí a peu del Camí Ignasià. El març passat va aturar, per culpa de la pandèmia, el que era el seu desè recorregut pel camí entre Loiola i Manresa

20.07.2020 | 23:17
Lopetegui en el seu darrer Camí Ignasià, que va interrompre la covid |

Fermín Lopetegui Loinaz (Irurzun, Navarra, 7 de juliol del 1954) va ser la primera persona que va recórrer a peu el Camí Ignasià. Va arribar a Manresa després de 18 dies de trajecte, el 16 de març del 2012. Des d'aleshores, l'ha fet nou vegades més. La darrera, la va iniciar el març passat, però la pandèmia per la covid el va enviar a casa el dia 11, després de completar les sis etapes al País Basc. Membre de la Junta d'Amics de l'Ermita de l'Antigua, a Zumarraga, «considerada la catedral de les ermites al País Basc», i on va resar sant Ignasi, Lopetegui admet que no es cansaria de parlar del Camí Ignasià, del qual s'ha convertit en un dels amfitrions més experimentats.


Què el va animar la primera vegada a fer el Camí Ignasià?

Els motius són diversos. Des de petit, a la comarca de l'Urola, on hi ha Loiola, i a Zumarraga, on visc, sempre s'ha venerat sant Ignasi, i cada any els meus pares ens duien d'excursió amb tren a Loiola a passar el dia. Posteriorment, al col·legi de La Salle de Zumarraga, se solia anar cada any d'Exercicis Espirituals una setmana a San Asensio (la Rioja). Fins que va tocar per edat als de la meva aula i van decidir que anéssim a Loiola. Hi vaig anar dos anys seguits. Als 23 anys, el 1977, com a practicant federat d'atletisme, de senderisme i de muntanya, vaig caminar amb altres companys en cinc etapes els 150 quilòmetres del que aleshores es coneixia com a Camí Ignasià, que unia la casa de naixement de San Francisco Javier (Navarra), el lloc on va ser ferit a Pamplona i la casa natal de sant Ignasi a Loiola (Gipúscoa). Recordo que la majoria de caminants eren novicis jesuïtes, sobretot anglosaxons, als quals deixaven a Javier i, amb una quantitat de diners molt petita, havien d'arribar a Loiola vivint de la caritat com va fer sant Ignasi. I un altre motiu que em va animar va ser que el 19 de febrer del 2012 es va publicar al Diario Vasco la notícia que es posava en marxa. Era un diumenge. Ho tenia tot preparat per anar, dilluns, a Irun a fer el Camí de Sant Jaume del nord o per la costa. Després de llegir la notícia, vaig dir al meu fill Aitor, company de fatigues en diversos camins, que tenia la intenció de fer aquest nou camí. Jo soc navarrès (diuen que som molt ca-parruts), i a un navarrès no se li pot dir el que ell em va dir: «No tens collons». Així és que vaig fer un cop de cap, vaig ajornar el camí previst, vaig començar a buscar informació i el 26 de febrer, una setmana després de llegir la notícia, em vaig posar en marxa.

Com recorda l'experiència?

Inoblidable.

Quantes vegades l'ha recorregut des d'aleshores?

Complet, nou vegades, i a la desena vaig haver de tornar a casa pel coronavirus. De les nou vegades que l'he fet sencer, una va ser, com vaig prometre quan vaig arribar a Manresa el primer cop, per fer-lo a la inversa. De Manresa a Loiola. Una ha estat acompanyat pel meu fill; unes quantes, en solitari; i alguna vegada acompa-nyant grups de pelegrins: un d'Austràlia, un de Miami i un altre de Malta.

Quines diria que són les principals millores que hi ha trobat amb el pas del temps?

Al meu entendre n'hi ha tres d'importants. Sobretot, la senyalització. Quan vaig fer el meu primer camí no hi havia marques enlloc per guiar-se. Hi havia les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume, però estan en sentit invers a la marxa. Avui està tot marcat des de Loiola a Manresa amb la fletxa taronja. La millora següent important ha estat la informació. Quan vaig fer els meus primers camins ignasians vaig haver de donar moltes explicacions de què estava fent. A persones, a ajuntaments, a albergs, a allotjaments, a restaurants. Ara hi ha molta més informació, fins i tot a les oficines de turisme. També ha millorat als mitjans de comunicació i amb la publicació i edició en diferents idiomes de guies del camí, tant per part d'organismes oficials com d'algunes editorials. Jo mateix n'edito una des del 2014, quan no n'hi havia cap, que renovo cada any després de fer el camí per incorporar-hi les modificacions que s'hi han introduït. I, en tercer lloc, els allotjaments més econòmics. Sobretot, a la part inicial, on no hi havia opcions, com des de Navar-rete a Manresa, que coincideix amb altres camins de Sant Jaume i es podien utilitzar els albergs existents com es continua fent avui. Ara, a la part inicial del Camí Ignasià ja es donen opcions d'allotjament econòmic perquè s'han obert alguns albergs molt bàsics i hi ha ajuntaments que ofereixen una alternativa.

Què es podria millorar?

Possiblement, la infraestructura d'allotjaments més econòmics a la primera part del camí. També es podria millorar o fer una ruta turisticoespiritual que el recorri oferint als participants la possibilitat de visitar els llocs més emblemàtics o relacionats amb la vida de sant Ignasi. D'una manera diferent de l'organització actual.

Ara troba més gent pel camí que abans, o encara és poca? Creu que arribarà a ser conegut algun dia com el de Sant Jaume?

Els dos camins no es poden comparar. El Camí Ignasià és més espiritual que el de Sant Jaume. I no vull dir amb això que no hi hagi pelegrins que facin el segon espiritualment. Ho dic per l'experiència que tinc dels dos. Per a mi, sobretot els camins a Santiago francès i del nord o per la costa, estan massificats, amb un turisme barat, i comercialitzats sobre manera. I ara, amb la pandèmia, s'està demostrant amb la quantitat de negocis que estan tancant i els que desapareixeran. Dic que el Camí Ignasià és més espiritual perquè la majoria dels que comencen a Loiola estan relacionats amb els jesuïtes, tant els que venen en grups com individualment. I també he conegut i m'han demanat informació sobre el Camí Ignasià pelegrins que ja han recorregut alguns camins a Santiago i volen escapar d'aquesta massificació. Quant al reconeixement, suposo que si s'esdevé la visita del Papa, com fa temps que pretenen el Govern Basc i l'Ajuntament de Manresa, sí que hi haurà un coneixement més gran de la seva existència, però dubto que arribi a ser com el de Sant Jaume, que té molts guardons internacionalment. La veritat és que, a mi, personalment, m'agradaria.

Com a acompanyant de diversos grups al camí, quines opinions li han arribat?

Com t'he dit abans, la majoria estan molt relacionats amb els jesuïtes, i amb els que he estat jo, igual. Per a ells, estar i trepitjar la terra on va néixer i viure part de la seva vida el seu referent espiritual ja és una satisfacció. Ho viuen d'una altra manera. Se'ls nota en el rostre, i els comentaris que fan hi ha vegades que et posen la pell de gallina. Pel que fa al camí, les seves infraestructures, etc., la veritat és que no ho comenten gaire perquè normalment són persones econòmicament benestants i els allotjaments on van són de més qualitat que els albergs. Sí que em van arribar queixes de pelegrins individuals al principi, sobretot perquè no estava senyalitzat i pels allotjaments, però tot això està pràcticament solucionat.

Com a gran coneixedor que és del Camí de Sant Jaume, què diria que té en comú i de diferent amb el de Sant Ignasi?

En comú ho tenen pràcticament tot, però és en el fet de recór-rer-lo on hi ha la gran diferència. Jo dic sempre els «camins a Santiago» i no «de Santiago», perquè sant Jaume no els va recórrer. Van néixer quan els pelegrins els van començar a transitar per visitar la tomba de l'apòstol sant Jaume a Compostel·la. En canvi, el Camí Ignasià va ser recorregut pel titular: Íñigo López de Loiola, sant Ignasi, en el pelegrinatge cap a Jerusalem el 1522, sortint des de casa seva a Azpeitia i acabant a Manresa.

Just quan vostè el feia per desè cop es va declarar l'estat d'alarma. Té previst acabar-lo?

Acabar el camí aquest cop serà a trossos. Possiblement aquest mes hi aniré una setmana, fins on arribi, i l'acabaré a final de setembre o principi d'octubre, si no hi ha cap rebrot de la pandèmia o un altre inconvenient.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20