La crisi econòmica del 2008 va ser una generadora de pobresa i, quan semblava que es començava a estabilitzar i donava algun símptoma de retrocedir, ha arribat la crisi per la covid. A Càritas comenten que l'abril se'ls va disparar la demanda telefònica -no es podia treballar presencialment- de persones que s'hi adreçaven per necessitats bàsiques: alimentació i ajudes per pagar el lloguer o per arribar a final de mes. Persones ja conegudes de l'entitat que potser ja vivien de manera més autònoma i que van veure com la seva situació empitjorava. Sandra López, treballadora de l'entitat, concreta que «es van duplicar». El maig i juny també s'hi va adreçar més gent que els mesos anteriors a l'abril, però no tanta.

Tot i que per culpa de la pandèmia Càritas ha hagut de tancar tots els projectes grupals, pel que fa al tema laboral, no ha abaixat els braços ni un moment. López comenta que de març a juny «s'han gestionat 36 ofertes de feina a empreses i s'han inserit sis persones» per treballar temporalment en residències. Amb relació al treball de la llar, «s'han gestionat 41 ofertes i hi ha hagut tres insercions».

La directora, Fina Farrés, diu que «ens hem presentat a totes les convocatòries» i, quant al treball a la llar, «estem notant molt que hi ha moltes famílies que ens demanen informació però, quan arribem a l'apartat d'explicar quin és el sou mínim, com que ha pujat en bé de les treballadores però a les famílies no els resulta tan pràctic, no s'acaben consolidant les insercions. Per tant, hi ha hagut una disminució». Una novetat que podria capgirar-ho és que la Generalitat establirà unes ajudes per potenciar el treball a la llar, de manera que el primer any les famílies estaran exemptes de pagar la seguretat social. Com a curiositat, apunten que des del 2018 ja no només tenen dones formant-se per portar a terme aquesta feina. També hi ha algun home.

Una porta per a la dignificació

Farrés alerta que «qui tenia un treball una mica precari, amb la covid ha hagut de quedar-se a casa, i els ERTO a qui afecten més és a persones en situacions que ja són difícils. El treball és una de les portes per dignificar-les i poder-se guanyar la vida. A Càritas sempre diem que ajudem a formar les persones, els fem tot l'acompanyament de cara a trobar feina, però, si quan arriben més enllà d'aquests processos, no poden trobar-ne, és una de les preocupacions que veiem més greus. El cicle de la pobresa anirà creixent i l'esperança de sortir-se'n, que s'havia anat consolidant... Ara ja veus el que ens estan dient el sector econòmic i empresarial».

Per reaccionar-hi, celebra iniciatives locals com el Consell d'Acció i Inclusió Social i la Taula de Seguiment del Pla Local de Reconstrucció Social i Econòmica. «Poder treballar plegats i que hi hagi aquesta consciència perquè la gent pugui viure dignament és importantíssim. Cal apel·lar a la consciència de treballar pel bé comú», remarca.

Els comptadors d'aigua

Totes dues també posen en relleu la coordinació que ja hi ha hagut aquests mesos de la pandèmia amb l'Ajuntament i els serveis socials per treballar a l'una. Posen com a exemple els comptadors solidaris de l'aigua, que «va ser una reivindicació de Càritas».