Un homenatge sentit i tendre, però sense excessos de nostàlgia; en què cada frase i peça musical descrivia el sentiment col·lectiu dels darrers mesos sense que sobrés cap paraula. Un acte «bonic» i gens carregat, com molts coincidien a dir quan va acabar. Ahir al vespre Manresa va retre homenatge al pati del Casino a les víctimes, als familiars que han passat per un dol dur en no poder acomiadar els seus éssers estimats en persona i, sobretot, al rostre humà del personal sanitari dels hospitals de la ciutat, que van estendre la mà quan més ho necessitaven els qui el virus els va rebatre la vida.

L'acte, dissenyat pel director teatral Enric Llort, va deixar en un pla més que secundari els discursos institucionals per donar veu a les emotives intervencions dels que van esdevenir els autèntics protagonistes, els sanitaris i els familiars. Tot i que a l'acte hi van assistir representants de tots els grups de l'Ajuntament, en el pla polític només hi va intervenir l'alcalde, Marc Aloy, al principi per llegir els versos del poema Absència Poesia, música i els testimonis en van ser el fil conductor. L'acte va posar de manifest el cop emocional que va significar per al personal sanitari dels hospitals haver de cuidar dels malalts en unes condicions molts adverses i la professionalitat amb la qual han actuat.

«No som herois ni heroïnes, som infermers. I vam fer allò que sabem fer, cuidar. I aquells pacients, els seus ulls, les seves veus... les seves mans es van afer-rar a nosaltres. Vam agafar aquelles mans com si fossin la nostra família, que molts teníem lluny per por de contagiar-la», explicava la infermera d'Althaia Maria José Navarro. «Vam ser testimonis de molts comiats, sovint a través de videoconferències. I els pacients mirant-nos i demanant-nos al seu costat que no els deixéssim sols. Estàvem en xoc i gestionar-ho va ser complicat, molt complicat. Hem necessitat suport emocional per poder assimilar aquell munt d'emocions, d'estrès i de desconcert», va seguir.

Tot i les crítiques que s'han escoltat els darrers mesos a la gestió política de la crisi, a l'acte d'ahir a Manresa no es va incidir en aquest aspecte i tothom va voler emfatitzar el vessant més humà de l'atenció sanitària i les lliçons apreses arran de la pandèmia. En aquest sentit, la cap clínic de l'Hospital de Sant Andreu, Olga Sabartés, va convertir cada lletra de la paraula «covid-19» en adjectius per descriure les sensacions dels darrers mesos i com s'hauria d'afrontar en el futur la pandèmia. «Ha estat un moment complex, que ens ha ensenyat que hem de tenir humilitat i humanitat. I al mateix temps hem de pensar que ens hem de reinventar perquè quan hi hagi una tempesta siguem capaços de mantenir l'equilibri perquè ells així ho voldrien».

A l'acte, conduït per la periodista Núria Bacardit, van assistir 126 persones, que en entrar van trobar sobre les cadires una rosa blanca com a símbol de record als difunts. També es van escoltar dues peces musicals inèdites escrites per Enric Llort i compostes musicalment per David Martell.