Bernat Solé és un dels càrrecs d'ERC que venen del municipalisme. Nascut el 1975, havia estat alcalde d'Agramunt en les tres darreres convocatòries electorals. La crisi al departament d'Exteriors per un cas d'assetjament el va portar a ocupar aquest càrrec. Republicà i membre del grup parlamentari que donava suport, el 2017, al procés d'independència. Ara, és conseller d'Exteriors de la Generalitat.
França, Anglaterra, Holanda, Bèlgica, aconsellen de no venir de vacances a Catalunya. Vostè no és el responsable de turisme
Per a nosaltres és una mala notícia. Són decisions que prenen els estats. Nosaltres no les compartim, però les respectem. El que hem fet des del primer dia des del govern de la Generalitat és prendre totes aquelles decisions que s'havien de prendre per posar la salut i les persones al centre de la nostra preocupació. Quan hem detectat situacions de preocupació com és el Segrià o l'àrea metropolitana de Barcelona, hem actuat amb responsabilitat per transmetre internacionalment aquest missatge: quan hem d'actuat, actuem, posant la salut de les persones al centre. A través de les institucions de la Generalitat hem informat diàriament a tots els governs dels països on som per traslladar aquest missatge.
I a través d'aquesta xarxa de delegacions, quinze oficines en total, han rebut informació dels governs de cada país sobre el que pensaven dir o fer?
No. La informació ha estat sobrevinguda. En el cas de França ho vam saber quan vam escoltar el primer ministre Castex, i en el cas de Gran Bretanya vaig poder parlar amb l'ambaixador del Regne Unit a Espanya i m'ho va comunicar. Nosaltres volem transmetre un missatge de confiança a l'exterior i esperem que aquests països canviïn d'opinió. A través del compromís per la seguretat hauria de canviar la confiança que ens tenen.
Em comentava que l'ambaixador a la Gran Bretanya li va comunicar la decisió que prenien els anglesos. Hi ha empatia, ara, amb el cos consular?
L'empatia ha d'anar acompa-nyada de coordinació. Amb l'Estat francès, si abans hi hagués pogut haver aquesta coordinació s'hauria pogut influir a l'hora de prendre la decisió. Però no ha estat així. Nosaltres ens posem a disposició dels estats.
Els empresaris catalans afectats el pressionen?
No a mi. Pressionen el govern de la Generalitat en el seu conjunt. És evident que el que ens demanen és que transmetem el missatge de confiança. Avui [per ahir] ho ha fet el mateix president. Ara bé, les decisions que prenen els estats són unilaterals. Nosaltres podem condicionar però la decisió és de cada estat.
Fa tres anys, en una altra situació política, l'Estat espanyol el que volia era eliminar les delegacions catalanes, i en va fer tancar algunes. En aquests moments, amb delegacions reobertes, en quina situació s'està amb l'Estat?
La situació amb l'Estat sempre és dificultosa. Per una banda, les delegacions que van ser suspeses durant un temps van ser ratificades a posteriori. Això demostra que les delegacions poden ser-hi i hi han de ser. Durant la gestió de la covid-19 hem pogut demostrar la bona feina que fan. Són eines útils per al país. Hem pogut contactar amb més de 3.000 persones que tenien problemes per tornar a Catalunya. Només per això ja és un gran element.
Està satisfet del paper que tenen les delegacions, de les seves atribucions? Estan per sota dels organismes consulars. Estan menystingudes?
En el moment en què més de 3.000 persones truquen al telèfon de les delegacions vol dir que es produeix un buit. I nosaltres som aquí per atendre aquest buit. I no només això, des de les delegacions hem fet més de 1.000 informes diaris per recollir les bones pràctiques que han fet les delegacions. Són eines útils, necessàries i essencials per a Catalunya.
El seu antecessor en el càrrec de conseller d'Exteriors tenia cadira a la taula de negociació entre el Govern català i l'Estat. Vostè suposo que la mantindrà, però la reunió no es produeix.
Per part de Catalunya i del govern de la Generalitat el missatge és ben clar: la taula de negociació és necessària i imprescindible per resoldre el conflicte polític que tenim. En un costat de la taula hi ha persones que hi volen seure. A partir d'aquí, és el Govern de l'Estat el que ha de convocar i dir si també vol seure a l'altre costat de la taula.
Vostè és partidari que per als exconsellers presos hi hagi una amnistia. Li sembla que és possible?
En primer lloc, per a mi, l'amnistia no és que sigui una solució, sinó que és un dret. Posem l'amnistia a la taula de negociació perquè entenem que són persones escollides democràticament, que en el seu moment van fer possible que el poble de Catalunya pogués exercir el dret a decidir el seu futur. No pot ser una solució, perquè això voldria dir admetre la culpabilitat i nosaltres mai l'admetrem. Van exercir de demòcrates, de representants de la ciutadania, i mai hauria d'haver estat judicialitzat.
Vostè ha tingut molta relació amb Raül Romeva. Com el veu, a ell i a la resta de presos?
Amb Raül Romeva i amb la resta de polítics presos ens uneix una estreta relació, ja de quan vam compartir grup al Parlament, el 2015. Ara que han tingut l'oportunitat de sortir temporalment a través d'aquest article 100.2, en el cas de Raül Romeva em va semblar oportú i necessari poder-lo saludar en un acte a l'Ajuntament de Sant Cugat. Ell havia exercit de conseller d'Exteriors, també. En el cas dels exiliats i exiliades he mantingut reunions amb Marta Rovira, però també amb Carles Puigdemont o Toni Comín. És una relació bona i fluida i com a govern de la Generalitat ens hem posat a disposició.
I vostè que hi ha parlat, com veu el tercer grau? Tem, com ells, que el Suprem els el retiri?
El que és clar és que aquesta causa general és imprevisible i arbitrària. Si hi ha òrgans decisoris del sistema penitenciari català s'haurien de respectar i mai un tribunal hauria de rectificar un acord objectiu d'un comitè tècnic. En un sistema democràtic, possiblement avui no estarien en presó.
Vostè, entre moltes atribucions, té les de les eleccions. Amb ironia, en sap res.
Sempre estem preparats per a qualssevol comicis. Quan el president de la Generalitat ho decideix, farem un procés exemplar.
Vostè va entrar al govern de la Generalitat per un conflicte d'assetjament que no va quedar obert i va acabar forçant la dimissió del conseller. És un tema que ja està tancat?
El problema concret del departament podríem dir que està tancat, però aquesta és una situació que mai no podem considerar tancada. L'assetjament és una situació mai volguda i que malauradament encara veiem que s'està donant a la nostra societat. El que hem de fer és posar totes les eines perquè no es produeixi. Des del primer dia que vaig encapçalar el departament hem impulsat una sèrie d'eines que posarà a disposició el Govern per millorar el protocol. Una de les eines són les bústies anònimes que vam aprovar la setmana passada al Consell Executiu. Han de permetre que problemes d'aquests tipus es puguin posar sobre la taula d'una forma anònima i que a partir d'aquí es pugui activar el protocol En l'assetjament, tolerància zero.
Vostè es veia com a conseller d'Exteriors o és que altres virtuts que se li reconeixen, com la direcció de grups, l'han posat en aquest departament?
Jo sempre m'he posat a disposició del país i de la ciutadania. Aquest departament requeria aquest retorn de la confiança i de la gestió dels equips. D'altra banda, tinc molt clar quin és el paper que ha de jugar Catalunya en aquesta matèria, i tenim una gran expertesa a la conselleria.
