Núria Salgado treballava com a perruquera canina. A mesura que passava el temps, va detectar que alguna cosa no funcionava: dolor muscular i una sensació extrema de cansament que no li permetia treballar en condicions normals. Després d'un procés de proves mèdiques, va ser diagnosticada de fibromiàlgia, fatiga crònica i sensibilitat química múltiple (aquesta última deguda al contacte freqüents amb els químics de la seva feina). Tot i això, l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) li va donar l'alta mèdica. Tres mesos de lluita després, el seu cas va ser revisat i, finalment, li van donar la incapacitat permanent, de manera que queda exempta de treballar pel seu estat de salut.

Un cas similar és el de Joan Baeza, que està de baixa per un accident de trànsit que va resultar amb dues vèrtebres trencades i un fort dolor crònic. Un cop se li acabi el període de baixa, haurà d'acudir a l'ICAM, on rebrà el veredicte sobre si li donen la incapacitat que ell sol·licita o no.

Des de fa poc més d'un any, Salgado i Baeza formen part de la junta d'una associació en què, sense ànim de lucre, s'orienta i ajuda persones que necessiten sol·licitar la incapacitat permanent. L'associació s'anomena PAICAM, la Plataforma d'Afectats per la ICAM, i, entre altres coses, denuncien que «hi ha una manca d'informació molt gran i, un cop l'obtens, està desordenada i és poc precisa», diu Baeza. Els membres d'aquesta associació, que també existeix en altres municipis, com Barcelona o Mataró, reben persones que es troben en situacions similars a les seves i, segons explica Salgado, «seguim els tràmits amb ells, i si el cas és més complicat, els derivem als advocats d'ofici als quals tothom té dret a través de la Seguretat Social».

Un sou precari

En alguns casos, els membres de la junta lamenten que l'ICAM deriva el cas a l'empresa perquè aquesta «busqui un lloc de treball més apte i segur». En algun cas, però, la situació acaba en acomiadament. Maria Obradors, una altra membre de l'associació, que també pateix fibromiàlgia, explica que «mentre lluitava per la incapacitat em van fer fora de la feina amb una indemnització perquè no podia rendir com abans. Més tard em van donar el que demanava, però el sou que em paguen és precari. Jo també cobro de la pensió de viudetat, però no em vull imaginar la gent que viu sola i ha de viure només amb el que em donen a mi». I és que les persones que aconsegueixen rebre la incapacitat permanent reben una paga del 55% del seu sou habitual com a treballadors. D'aquesta manera, «si ja cobraves un sou baix, ara és insostenible», diuen des de la junta.

L'equip de la PAICAM a Manresa es troba a la plaça Oleguer Miró, als baixos del número 25. «És un local que ens cedeix l'Ajuntament, tot i que és l'única ajuda que ens dona», aclareix Baeza.

Un dels seus objectius, diuen, és «visibilitzar les malalties com la fibromiàlgia i fer entendre que una persona que la pateix no és apta per a treballar 8 hores al dia». La major part de les dones que estan a la junta -5 en total- pateixen aquesta afecció, però a la plataforma tracten amb tota mena de casos i malalties.

Una situació inestable

Quan una persona rep la incapacitat per part de l'organisme mèdic català, el cas és revisable cada dos anys. Salgado assegura que «vaig lluitar molt temps per aconseguir arribar on soc, però cada dia pateixo per si, de cop, em diuen que he de tornar a la feina».

Montse Ribalta, tresorera de la plataforma, recalca que «no volem ser victimitzats, sinó que volem que se'ns reconegui». Ella pateix fatiga crònica i assegura que cada vegada que ha de fer una revisió se sent jutjada: «Tinc la sensació que, més que una anàlisi mèdica, estic en un judici o un interrogatori».

Amb tot, Baeza és conscient que si això funciona així és per les retallades que, amb la crisi, s'han hagut d'aplicar en àmbit sanitari. Unes retallades «que acaben recaient als que patim malalties».