03 de agost de 2020
03.08.2020
Regió7
LES PLACES DE MANRESA

La Plana de l'Om es va convertir en punt de contacte entre la ciutat medieval i la vila nova

És un dels punts neuràlgics del Centre Històric i des de l'època medieval acollia el segon mercat més important de Manresa

02.08.2020 | 22:25
La Plana de l'Om a primers del segle XX

L a Plana de l'Om ha estat i és una de les places més importants del Centre Històric de Manresa. Formava part de l'eix Sobrerroca –plaça Major–Sant Miquel–Plana–Born, que era el centre comercial i de residència de les classes benestants manresanes fins a l'enderrocament de les muralles a la segona meitat del segle XIX.

Com que la ciutat medieval, edificada sobre dos turons i els seus vessants, presentava tants desnivells, l'indret, que era una mica pla, va rebre el nom de la plana. La segona part del nom fa referència a l'om que ha presidit la majoria d'anys de la vida dels manresans i manresanes.

Tanmateix, al llarg de la història aquest espai ha tingut diferents noms. Se l'ha conegut amb el nom de Plana de Sant Miquel, Camp de Sant Miquel o Pla de Sant Miquel, tres topònims que fan referència a l'església, romànica i després gòtica, que hi havia molt a prop i que va ser enderrocada als primers mesos de la guerra civil. En aquells anys es va canviar el nom per plaça del Combatent, en memòria dels soldats anònims, segons un acord aprovat pel ple municipal del 6 de març del 1937, en commemoració de la Diada Internacional de la Dona Antifeixista.

Durant la dictadura franquista se li va posar el nom de Plaza del general Mola, en honor d'aquest destacat cap militar que es va revoltar contra la República. El ple de l'ajuntament democràtic del 5 de juny del 1979 va retirar el nom franquista i va reinstaurar el de Plana de l'Om, si bé cal precisar que per a la majoria de la gent sempre ha sigut «la plana».

L'om simbolitza la llibertat. Per això durant la Revolució de Setembre del 1868, coneguda amb el nom de la Gloriosa i que va enderrocar el règim borbònic d'Isabel II, se n'hi va plantar un que es va anomenar Arbre de la Llibertat. Segons l'historiador Sarret i Arbós ja n'hi havia un almenys el 1625. Cal dir que durant el franquisme no n'hi va haver cap i va caldre esperar l'arribada de la democràcia per replantar-ne un.

Una mica més amunt, al mig de la plaça, hi havia una farola amb cinc punts de llum de gas, un de central i quatre braços amb un globus al final de cada braç. Amb l'arribada de l'electricitat, els punts de gas van ser substituïts per globus amb bombetes.

La Plana va ser el punt de contacte entre la ciutat medieval anterior al segle XIV i la vila nova i els carrers adjacents, com Urgell, Barreres, Roldonisses (Cirera) Mel, Valldaura, Frare (Magraner), que es van formar a partir de la tercera ampliació de muralles de la segona meitat del XIV.

Aquest fet li va conferir una centralitat dins la ciutat que es va reforçar a la segona meitat del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril i l'augment del transit de persones. Tota la gent que arribava a Manresa en tren creuava el Cardener per una passera i entrava a la ciutat per la plaça d'en Creus, carrer de les Piques –on hi havia una gran quantitat de tavernes, bars, hostals i pensions– i arribava a la Plana de l'Om.

Quan el 1859 va arribar el fer-rocarril a Manresa, l'Ajuntament va projectar fer una entrada monumental a la ciutat. Fins aleshores les entrades eren d'origen medieval, com Sobrerroca, Santa Llúcia, Urgell, Infants, pas de Cardona. Amb el tren es va projectar fer una Reforma d'entrada a la ciutat amb un pont monumental i un carrer que des del portal de les Piques arribés a la Plana, un punt nodal de la ciutat.

112 anys per obrir el carrer

Al cap d'uns anys van començar les expropiacions, però al cap de poc es van haver d'aturar per l'aferrissada oposició de la família benestant March Solernou, que tenia la seva propietat (Cal Centó) a la Plana. El projecte va quedar aturat en el primer tram, i al llarg del segle XX es va parlar moltes vegades d'obrir el carrer, però no va ser fins al 1966 que es van reprendre les obres, es va enderrocar Cal Centó i després de 112 anys es va inaugurar el carrer.

Amb l'obertura d'aquest carrer es va reforçar encara més la centralitat de la Plana, que el 1982 es va convertir en illa de vianants.

Fins feia pocs anys, i des de l'època medieval, a la Plana, s'hi celebrava cada dia al matí el segon mercat més important de la ciutat, després de la plaça Major. Primerament, funcionava cada dia, fins i tot el diumenge, i més endavant només de dilluns a divendres i dissabte tot el dia. Hi havia parades de fruites, verdures i gallinaires, i en algunes èpoques també peix.

Als anys quaranta es va començar a parlar de construir un mercat cobert a la carretera de Vic que no es va fer i es deia que calia tancar el mercat ambulant de la Plana «porque es de un primitivismo que está en completa desarmonía con la importancia de nuestra ciudad», però no va ser fins al 1963, durant l'alcaldia de Jose Moll, que es va decidir suprimir el mercat perquè hi poguessin aparcar els cotxes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20