Manresa tenia el 13 de juliol 1.048 positius de coronavirus comptabilitzats per la Generalitat i divendres passat n'eren 1.231, el que suposa un augment de 183 en 25 dies, el 17% en aquest període.

Igualada té un percentatge superior, el 24% d'augment, a la ciutat s'ha passat de 710 a 883 positius.

A Berga el creixement ha estat de 21 casos, que representa el 8%, en el mateix període.

A la resta de capitals les xifres són més minses i els percentatges deixen de ser significatius: a Solsona han tingut 6 positius més (ha passat de 25 a 31); a Moià, 8 (de 103 a 111); a Puigcerdà, 5 (de 44 a 49); a la Seu d'Urgell, 7 (de 50 a 57).

Malgrat que l'índex de rebrot que calcula la Generalitat situava el Bages, el Moianès, el Solsonès, l'Anoia, la Cerdanya i l'Alt Urgell en una situació de la pandèmia de la covid-19 controlada, amb dades del 6 d'agost, el sumatori de nous casos mostra clarament l'absoluta necessitat de continuar mantenint les mesures de protecció.

El Berguedà era la comarca de l'àmbit de cobertura del diari amb un risc de rebrot més elevat. En dos dos dies va passar d'una taxa de 74 a una de 90,24, i està a un pas d'entrar a la zona de risc alt que marquen els 100 punts. El Bages es mantenia a la zona mitjana del risc moderat amb una taxa de 60,43. Amb risc baix hi ha el Solsonès i el Moianès. La Cerdanya, en canvi, havia pujat a la fase de risc moderat, 55,8, mentre que al principi de setmana era de 13,5. Comparteix franja amb l'Alt Urgell i l'Anoia. L'índex de rebrot de Catalunya era de 161,95, i a Manresa dijous era de 66,56 i dimarts, de 70,13.

Pel que fa a la taxa estandarditzada de positius per 10.000 habitants -una referència en la qual no hi ha un càlcul purament pel nombre d'habitants, sinó que es basa en ponderacions que tenen en compte factors com l'edat i el gènere-, a Manresa divendres aquesta taxa era de 153, mentre que a la província de Barcelona era de 142; a Lleida, de 210; a Tarragona, de 46, i a Girona, de 103. A Berga era de 156, a Solsona de 32, a Moià de 178, a Puigcerdà de 52, a la Seu d'Urgell de 43 i a Igualada de 215.

El degoteig de positius de covid es manté i va fent créixer les xifres d'afectació de la malaltia. L'epidèmia s'ha convertit en una pluja constant sobre multitud de poblacions, una pluja que va sent engolida pel sistema sanitari sense perdre de vista que hi pugui haver un fort rebrot de casos que necessitin hospitalització i que arribin a col·lapsar centres assistencials com va passar durant la fase més aguda de la crisi sanitària, el març i l'abril passat.

Fa onze setmanes que l'afectació de la covid-19 es manté a uns nivells mínims a la Fundació Althaia de Manresa (vegeu Regió7 de dimecres), però això no significa que es pugui abaixar la guàrdia, com demostren les dades que il·lustren aquest reportatge i que reflecteixen com el nombre de positius no para de créixer. Segons les dades actualitzades SARS-CoV-2 del departament de Salut de la Generalitat, en el període analitzat del 13 de juliol al 7 d'agost la Regió Sanitària de la Catalunya Central, que comprèn el Bages, el Berguedà, el Solsonès, el Moianès, l'Anoia i Osona, ha passat de 6.782 positius a 8.101, un augment de 1.319, el 19%.

Per comarques, al Bages el creixement ha estat de 563 casos, 21%, en el mateix període; al Berguedà, de 67 (amb un 12% d'augment). Al Solsonès, de 8 (dels quals 6 a Solsona); al Moianès van passar de 151 a 164 positius; a la Cerdanya, de 72 a 78; a l'Alt Urgell, de 91 a 101; a l'Anoiam de 1.675 a 2.117 amb un significatiu percentatge del 26%).

Quant a la taxa estandarditzada de positius per cada 10.000 habitants, de l'àmbit de cobertura de Regió7 la comarca amb més afectació era divendres l'Anoia (183) seguida del Bages (170), el Berguedà (141), el Moianès (117), l'Alt Urgell (49), la Cerdanya (46) i el Solsonès (33).

A banda de les capitals de comarca hi ha poblacions en què l'afectació és molt minsa, com Oliana, que en els 25 dies analitzats ha passat de 28 a 29 positius, mentre que n'hi ha d'altres en què el salt és més important, com Sant Joan de Vilatorrada, que ha passat de 192 a 285.

Pel que fa a la taxa estandarditzada, la més alta de les poblacions analitzades és la de Bagà amb 328, però cal tenir en compte que als municipis amb nombre reduït d'habitants la taxa d'incidència per 10.000 habitants introdueix un biaix molt important i no és un bon indicador.