La plaça Gispert és una plaça que es troba al sector de la vila nova que es va formar a la segona meitat del segle XIV quan Manresa va enderrocar el segon anell de muralles i es va construir el tercer circuit que encara ha quedat en la toponímia: Muralla de Sant Francesc, Muralla de Sant Domènec i Muralla del Carme.
Aquesta vila nova es va formar en un terreny molt més pla respecte a la ciutat dels turons del Puigcardener i Puigmercadal. Per això, juntament amb la divisió de la propietat, va crear una estructura urbana amb carrers més amples i regulars i rectes que contrasten amb els de la part més antiga. Molts d'aquest carrers com Barreres, Mel, Sant Francesc, Camp d'Urgell, formen una intersecció en angle recte, coneguda amb el nom dels Quatre Cantons.
En aquest sector de ponent destaquen dues places que han estat el centre de relació del barri, la plaça Valldaura i la plaça Gispert.
La plaça Gispert és una plaça que ha tingut molts noms al llarg de la història i també ha sofert alguns canvis.
Al segle XVIII es coneixia com la plaça de Mossèn Nabot (fa referència a un home de lleis), i encara avui una placa de la façana del bar Pardal ens ho recorda. També se li va dir plaça d'en Jepus i plaça Calsina -aquest nom encara és viu en la memòria d'alguns manresans- i també plaça del Mercat d'en Calsina. Tots aquests noms es refereixen a famílies que hi havien viscut.
També s'havia conegut amb el nom de plaça de la Llenya, ja que s'hi celebrava el mercat del carbonet aconseguit amb alzines. Durant un temps es va dir plaça del Rei. Sembla que el nom està relacionat amb una antiga font de ferro colat que hi havia al mig de la plaça que era coronada pel rei Neptú. Però, per a la gent del barri, tradicionalment ha estat la placeta.
L'estructura actual de la plaça és una conseqüència de l'incendi de la ciutat el 1811 per les tropes napoleòniques. Es van unir la plaça Nebot -a tocar el carrer Vilanova- amb un solar d'un edifici enderrocat.
Cal destacar que tot i que presenta una estructura tancada hi arriben set carrers. El carrer Vilanova, que és el punt de connexió més important amb la resta de la ciutat; el carrer Talamanca, que fa referència a una família nobiliària que hi habitava; el carrer de Santa Maria, perquè porta a l'església de Montserrat; el car-rer de Sant Francesc, que es dirigia a l'antic convent dels frares franciscans -avui reconvertit en col·legi-; el carrer Barreres, que fa referència a les barreres fetes amb troncs o tàpia que formaven un baluard avançat per defensar els portals d'Urgell i Lleida; el carrer Camp d'Urgell perquè connectava amb aquest carrer que portava al portal per anar a les comarques de ponent, i el car-rer Cirera, d'un personatge que hi habitava si bé antigament es coneixia amb el nom de carrer Roldonisses perquè per aquí hi passava un ramal de la Sèquia i al seu costat hi creixia el roldor, una planta que feien servir els cuireters per adobar les pells.
Recordem que a la Manresa medieval l'ofici del cuir -que es localitzava al costat del torrent de Sant Ignasi- era un dels oficis més importants i amb més poder econòmic de la ciutat.
Font i fanal
El 1863, el fabricant manresà Ignasi Vidal, propietari de la Colònia Vidal (Puig-reig), hi va construir la casa més senyorial de la plaça. Presenta uns baixos amb vuit portals, al quart, que és l'entrada, hi consta l'any d'acabament, 1864. El primer pis té menys alçada que els altres i vuit balcons reduïts, al segon i tercer pis els balcons són més grans i sobresortits. Unes petites lluernes rectangulars donen llum a les golfes.
A final del segle XIX l'Ajuntament va construir una font al centre de la plaça i els veïns van demanar que s'hi poses un fanal «a fin de que se disipe la oscuridad en que la plaza queda envuelta durante la noche».
L'any 1932 la plaça va ser empedrada amb llambordins i la seva urbanització va comportar la supressió de la font que hi havia al mig i la seva substitució per un fanal amb tres llums d'arc voltaic. Aquest fet va provocar que hi hagués defensors de la font i detractors.
El tema del fanal ha estat constant, perquè l'any 1990 els veïns i comerciants van comprar un fanal -l'anterior s'havia retirat- perquè hi hagués més llum. L'última remodelació de la plaça, el 2008, va comportar la desaparició del fanal del mig. Els veïns van protestar i el maig del 2013 l'Ajuntament el va recol·locar però sense llum. Finalment el 2018 es va connectar a la xarxa i el fanal, després de quasi deu anys, va tornar a funcionar.
